Més Ars Electronica

20070907_linz_214

Se’ns ha acabat Linz, ja tornem a ser al tren cap a Munich.

Després de les conferències d’ahir, vam començar a voltar més intensivament per l’Ars Electronica. El fet de que el dia aguantés sense ploure a ens va ajudar molt en aquest sentit.

Després de dinar vam anar al Cyberarts, i va ser com trobar un tresor. I és que el problema de l’Ars Electronica d’enguany no és tant que no hi hagi coses, com que no estan jerarquitzades: al catàleg tot està al mateix nivell i es fa difícil distingir el que és realment important del que se’n pot prescindir.

Doncs bé, vam anar al Cyberarts i ens va reconciliar amb el Festival. Per fi hi havia un edifici en el que s’hi havia muntat alguna cosa d’entitat.

20070907_linz_107

Allà hi ha tots els premiats i “mencionats” de l’Ars Electronica Prix, i hi vam poder veure (i tocar) un munt de coses actuals. Per sobre de tot em va sorprendre l’abundància de peces que tracten amb biologia… un rentadora que fa caca (literalment!) (la pudor no estava del tot aconseguida però en feia… i força!), unes plantes que les alimentaven amb culleres, una roba en la que hi creixien uns fongs i uns grills en potets que no sabien què hi feien allà (ni jo tampoc) és el que recordo ara d’entrada. Bé, això de la biologia-art deu ser la tendència del moment… (de fet, l’Eduardo Kac ja fa anys que hi treballa, però ha estat aquest any que s’ha creat una categoria especial que l’anomenen Hybrid Art on hi encabeixen tot aquest tipus de coses…)

20070907_linz_109

En una deles sales més grans hi havia uns muntatges a l’estil bricomanía (o Ikea), com vulgueu, que semblaven els inventos del tebeo: amb tot de fustetes i molles molta imaginació el que feien uns per exemple asseguts en un banc es transmetia de manera “mecànica” a un munt d’altres trastets que reaccionaven dibuixant gràfiques, movent boles… curiós si més no.

20070907_linz_124

El premi d’art interactiu se’l va endur un projecte que té la seva gràcia, però que no em sembla per tirar coets. La idea és que amb una mena de telescopi s’havia d’apuntar a una de les finestres de l’edifici del davant. Clicant, el llum de l’habitació s’engegava o s’apagava. Es veu que la versió “de veritat” la van fer en un hotel, on tenien unes quantes habitacions preparades per funcionar amb aquest sistema, i tenia més gràcia que aquí que només ho podies provar amb dos despatxos.

Un dels que més em va agradar per la poètica que tenia era el d’un noi assegut en un escriptori que anava agafant fulls blancs i els escrivia senzillament passant-hi el dit per sobre. Ho feia amb parsimònia, i era com mirar un mag fent un truc, de ben a prop. Tenia aquest tipus de màgia. Després de reflexionar-ho, vaig arribar a la conclusió de que l’invent funcionava amb la mateixa tecnologia que algunes caixes registradores i els tickets de la Visa: utilitzant paper tèrmic i escrivint-lo amb alguna mena de trastet minúscul que el noi tenia sota els dits. Però bé, és pura especulació.

20070907_linz_127

La part menys lluïda, com sempre, va ser la de peces que es poden trobar a Internet. Posen uns quants ordinadors amb els enllaços i ja està. De fet no cal més, però semblen poca cosa comparades amb la resta. Que és el que ha de ser, no cal fer un muntatge espectacular, però crec que els que ens dediquem a això hauríem de preveure la part física del tema si realment volem que les exposin els museus. Si no, que la gent se les miri des de casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada