Estic a una conferència del Sr LinkedIn, a L’Ars Electronica.
Vam arribar ahir al migdia a Linz, i des de que vam sortir amb el tren de Munich fins que ens en vam anar a dormir no va parar de ploure ni un minut. Pluja constant, que no ens va deixar gaudir gens del Festival i ens va deixar xops de dalt a baix.
Bé, potser no era la pluja, potser eren les meves expectatives.
Jo m’imaginava que estaria en una mena de Sónar “de lo nostre”. Que estaria a vessar de gent, que a cada cantonada hi hauria alguna o altra activitat, que hi hauria ambient, i que la ciutat vibraria.
Vam començar a sospitar que no seria exactament així quan vam baixar del tren i vam veure anunciats concerts i exposicions convencionals. Ni uns referència a l’Ars Electronica, ni un cartell, ni un fulletó ni res. Aquest és el Linz que busquem?
Vam anar tirant cap al centre i vam topar amb una petita banderola que indicava que cap allà hi havia coses de Second City. Sí, és aquí.
I com qui no vol la cosa vam anar a petar a l’Ars Electronica Center. I hi vam entrar.
El problema de l’Ars Electronica Center és que el “de debò” l’estan reformant, i ara estan en un local provisional que podrien ser perfectament unes oficines. A més, l’exposició queda limitada a dues plantes, tot massa junt, que no llueix, malgrat que hi havia força coses interessants que en un espai com cal (no em puc treure del cap la immensitat de La Laboral) podrien ser espectaculars.
A banda de les clares limitacions de l’espai temporal, també vam comprovar com el públic del centre no tenia gaire a veure amb nosaltres. En comptes del públic especialitzat que esperàvem trobar (i més estant en els dies del festival!) ens vam veure rodejats de nens. I és que crec que l’enfocament del centre va més a cap a l’entreteniment que cap a l’art. M’imagino que és la mateixa gent que va a Futuroscope o, fins i tot, al museu de la ciència. Més experiments tecnològics que art transcendent (que a mi ja em va bé).
Del festival, de moment, ben poca cosa hem pogut aprofitar. Sobretot perquè ahir voltar buscant tots els espais on hi havia activitats es feia gairebé impossible per culpa de la pluja. Moltes activitats es van anul·lar. Una platja amb sorra de veritat i gandules que han muntat en plan lounge (suposo que inspirats per les del Sónar) ahir feia riure, com una ironia del que no es pot fer: confiar que farà un sol espectacular i que tothom seurà a la sorra per descansar de tantííííssimes activitats.
Bé, avui ja no plou i fins i tot fa sol. Potser tot ens sembla més maco, la gent surt i el festival floreix. Nosaltres marxem demà a primera hora. Suposo que ens perdrem el millor…
La resta de fotos, a l’àlbum.
