Cap a Kiruna!

(18/7/2009)

Som al tren que ens durà des de Luleå a Kiruna, és dissabte i ja portem uns quants dies de trajecte pujant per la costa est sueca. Aquest any l’objectiu era anar amunt-amunt, i així ho estem fent.

Vam arribar diumenge passat amb el Ryanair de Girona a Västerås, i d’allà vam anar directament cap a Stockholm.

Stockholm continua sent una de les meves ciutats preferides, i un altre any em va encantar arribar-hi i descobrir que t’hi sents com a casa. Però bé, només hi vam passar la primera nit de tràmit, hi estarem tres dies quan el periple pel Nord hagi acabat.

Vam llogar un cotxe a Stockholm, ens van donar un Seat Ibiza (fent país, és clar que sí!) de color groc (guld) llampant i amb una prestació que no tenim a casa nostra: l’escalfaculs i escalfaesquenes.

Hem anat pujant durant cinc dies, 900 kilòmetres en línia recta però que han acabat sent 1500.

Activitats

El nostre “sistema” (molt sofisticat i professional) consisteix en tenir l’hotel per passar la nit reservat i anar improvisant pel camí. Bona part de la improvisació ha vingut donada pels loppis, que ens han fet fer moltíssims kilòmetres extra i conèixer gent i maneres de viure peculiars.

Habitació d'un loppis ple d'objectes

Els loppis són una mena de botigues a cases particulars i garatges variats portades sovint per senyores i iaios jubilats on hi venen tota mena de pongos, trastos i andròmines en general, amb una densitat que mai havia vist abans. Jo els definiria com una barreja d’encants i tòmbola benèfica. Però val la pena anar-hi, a banda de veure el que hi venen és curiós conèixer la gent que ho porta i veure la clientela (que sempre n’hi ha encara que et sembli que estàs a la fi del món!).

No hi hem comprat gran cosa, només un parell de llibres en suec a 10 SEK (menys de 1 euro) cadascun i una bandereta per 5 SEK. M’he quedat amb les ganes d’endur-me una caixa antiga d’alguna mena de pastilles, d’aquelles de llauna… una altra vegada serà!

A banda dels loppis, pel camí també hem visitat força zones de bany. Són platges “normals” (és a dir, com les nostres) però més petites, gens profundes i amb l’aigua transparent però marronosa. L’aigua no està gens freda, de fet, fins i tot ens vam banyar en una d’aquestes platges. En aquests llocs normalment hi ha un munt de caravanes d’estiuejants que passen les vacances d’aquesta manera.

Platja amb arbres al fons

Una cosa sorprenent i molt agradable de Suècia és que a qualsevol platgeta, a qualsevol lloc per aturar-se i contemplar la vista hi ha un lavabo. Són petites casetes de fusta amb una wàter “de debò” a dins. I tots molt nets, amb el paper perfectament posadet, i en alguns casos amb la pica per rentar-se les mans. Fins i tot, els més sofisticats tenen cortinetes i estan decorats amb làmines i floretes variades. Un gust 🙂

Cabaneta amb un water a dins

Una altra de les atraccions que hem trobat pel camí ha estat un parc d’ants (alces). Hi vam anar per sortir de dubtes i comprovar que realment “existeixen” però que deuen ser molt cars de veure. I, efectivament, fins i tot allà ens va costar força veure’ls: a banda d’un que estava tranquil·lament menjant al costat de la caseta del parc. Pel camí no en vam saber veure cap més i no va ser fins que el guarda ens va indicar el lloc on exactament els podíem trobar que vam guaitar-ne un parell mig camuflats descansant mentre païen el dinar.

Ant ajagut enmig dels arbres

Entre platgeta i platgeta i loppis i loppis un munt de kilòmetres per carreteres poc transitades i distàncies molt llargues de boscos per arribar a qualsevol lloc. El paisatge és molt maco, però té un punt de monòton que fa que els kilòmetres es facin molt llargs. En 900km poca variació hem trobat i això em fa pensar en la riquesa del nostre paisatge… (aiai, ara m’ha quedat una mica “el paisatge favorit de Catalunya”, això…). Quan els explicàvem als “amics” que hem fet pel camí (uns suecs de Skellefteå i uns noruecs de Narvik) que a Catalunya pots anar a la platja i en 150-200km pots esquiar feien wow… (el tema platja sí que el coneixen, però el tema Pirineus i esquiar -que tenen molt d’interès en saber on anem a esquiar, serà perquè es el que fan per aquí dalt- no ho tenen tan clar, sembla que només coneixen els Alps…)

Les ciutats

Per dormir, hem anat cada dia a una ciutat: Gävle, Sundsvall, Umeå, Skellefteå i Luleå.

Resumint, podríem dir que totes són iguals: al mig un carrer peatonal on hi ha les botigues, que es van perdent en els dos o tres carrers contigus i dos o tres carrers més de blocs de pisos i ja més enllà les casetes disperses que s’extenen fins força lluny. A les afores del poble, com a tot arreu, el centre comercial amb el gran supermercat i tots els serveis al seu voltant. I entre una i l’altra casetes i casetes molt disperses i algun “poblet” de quatre cases, però literalment quatre cases.

Que és una cosa que també sorprèn: hi ha cases i gent a tot arreu, fins al racó més remot de la carretera més secundària, però n’hi ha poca quantitat, molt disperses. És a dir, hi ha lloc per tothom i de sobres, i això es nota en que no hi ha res massificat, més aviat al contrari. Jo tinc la sensació que aquí la gent es deu avorrir molt… sobretot acostumada a l’ajetreo de per allà baix.

Gävle

Estació i església de Gävle

Doncs bé, la primera nit de trajecte amb el nostre Ibiza guld la vam passar a Gävle, una ciutat a uns 200km d’Stockholm. Ens va semblar un lloc avorridíssim, sense cap mena de vida… i vam començar a pensar que el nostre periple tindria lloc per la Suècia profunda, sobretot tenint en compte que aquesta era la parada més propera a la capital. A Gävle no hi vam trobar cap cosa interessant per fer, vam sopar en una mena de pub molt modern, vam fer una volta de reconeixement i cap a dormir al nostre hotel que, tot i que hi havia zones reformades, els passadissos semblaven d’una pel·li del Tarantino.

Sundsvall

Edifici del banc a Sundsvall

L’endemà vam dormir a Sundsvall, una altra ciutat sense gaire vida, però en el fons molt maca, amb edificis senyorials. A mi em donava una mica la sensació d’estar a Sitges, salvant les diferències algun aire tenia…

A Sundsvall hi ha un Casino, i com que era l’única activitat que semblava haver-hi hi vam fer cap. Mai abans havia estat a un Casino, i tot plegat em semblava surreal, sobretot tenint en compte el tema de la densitat sueca: diria que hi havia més treballadors i més taules que visitants.

Façana del Casino Cosmopol de Sundsvall

Vam estar una estona mirant les màquines escurabutxaques: fins aleshores jo només havia vist les dels bars i tenia en ment la de les cireretes… però allà n’hi havia de tots els tipus i temàtiques, a quina més hortera i infantil i amb ple de botons. Hi vam jugar unes 20SEK que, evidentment, es van esfumar.

Vam pujar a dalt on hi havia les taules amb els crupiers i la ruleta. Abans d’entrar en acció vam prendre una cervesa per observar el panorama, bastant penós donada la poquíssina activitat que hi havia.

Es va animar la taula de la ruleta i vam fer el pla que el Dani havia proposat: jugar-se 100SEK a les vermelles, si guanyàvem doblàvem i si perdíem, doncs res. Vam jugar, vam guanyar i vam marxar immediatament amb les nostres fitxes per cobrar els guanys a baix.

Pel camí, però, vam creuar-nos amb una màquina escurabutxaques de mixets. I no vaig poder resistir la temptació i hi vaig posar 20SEK… vam començar a apretar botonets… em van tocar noséquantes partides gratis que la màquina va començar a fer automàticament… i va fer moltes llums… Vam demanar que ens donés el que hi havia… i eren més de 100SEK!!!

Vaya, que en total vam guanyar uns 20 euros… pas mal… però no crec que em trobeu gaire més per casinos…

Umeå

Parada de Spansk Paella amb baneres espanyoles i un toro al rètol

I després de Sundsvall i el seu casino vam tirar cap a Umeå. Si aquestes dues ciutats ens havien semblat de la Suècia més profunda, a Umeå ens esperàvem el pitjor…

La sorpresa va ser comprovar que és una ciutat extremadament moderna, amb molt ambient i molta gent jove a l’última, un paradís pels coolhunters.

L’explicació ve donada perquè és una ciutat universitària i on s’hi fa molta investigació de temes com medicina i tecnologia en general. Això ja ho sabíem, però no ens pensàvem que fos tant i tant important i amb gent tant i tant al dia. Molt bé, doncs.

Skellefteå

I l’endemà, cap a Skellefteå, una altra ciutat com totes i sense gran cosa a no ser perquè justament hi feien un festival de música molt important (i gratuït), el Trästockfestival i hi havia gent de tot Suècia.

De música no en vam sentir gaire perquè quan vam arribar dels 5 escenaris no n’hi havia cap actiu: o estaven preparant coses o estaven allà sense fer res… s’ho prenen amb calma…

Persones parlant sota un toldo fet per paraigües

Com que poca cosa hi havia per sentir, vam anar a prendre un cerveseta. És curiós perquè l’alcohol aquí és com a mínim un pecat: està permès (només faltaria!) però el tenen en una zona reservada, amb una tanca i dos paios a la porta que controlen que tinguis 20 anys i que no surtis amb la beguda…

Als supermercats no hi venen alcohol, l’únic que està permès tenir-hi és una cervesa de molt baixa graduació. I si vols cervesa normal, vi o qualsevol altra beguda alcohòlica has d’anar al System Bolaget, unes botigues “especials” on hi tenen, això sí, totes les begudes que vulguis i més, de tot el món, i, això també, a un preu bastant alt pels impostos.

Doncs bé, en aquell mini-recinte tancat ple de gent a vessar i sentint-me culpable per prendre una cervesa vam fer uns “amics”: una parella d’Skellefteå molt bona gent que als 10 minuts ja ens volien convidar l’endemà a la seva caseta de la platja. Ens vam excusar perquè havíem de tornar el cotxe al migdia però sempre fa gràcia veure com d’amables i acollidors són aquesta gent. Llàstima que no els deixessim el mail per quan (algun dia) vinguin a Barcelona…

A banda de Skellefteå vam visitar Skelleftehamn, en la nostra línia de tours pels extrarradis. I realment és una zona bastant inhòspita tallada per les vies del tren, una zona portuària i fàbriques (la que va fer el vessament de Doñana, precisament…). Doncs bé, resulta que l’endemà parlant amb un dels nostres amics de ruta, ens va dir que l’Stieg Larsson havia nascut per aquella zona… ho vam consultar a la Wikipedia… i justament era a Skelleftehamn… casualitats de la vida!

Camí a la vora del riu

Luleå

Posta de sol que es reflexa al mar amb un embarcador i casetes

I última parada: Luleå. Una altra ciutat com totes però en aquest cas tothom estava prenent alguna cosa i veient com anava baixant el sol a una mena de vaixell sobre el mar molt glamourós, però que vam descobrir massa tard: ja havíem sopat a l’únic lloc que havíem trobat que no fos una pizzeria-kebab-hamburger: un restaurant d’aquests en plan americà que tenia com a slogan alguna cosa així com “junk good food” i que era l’únic lloc amb una mica de públic dels dos o tres que hi havia en tot el poble…

Resumint… que les ciutats a les que hem estat no són per passar-hi moltes hores, el que val (i molt) la pena és el que vas descobrint pel camí! 🙂

One thought on “Cap a Kiruna!

Comments are closed.