L’altre dia veig veure un vídeo de Francisco Ruiz de Infante en que un gat es mejava un ratolí. A la nit vaig somniar que un gat es menjava el Naranjito, que s’havia escapat de la gàbia.
I és que, des de ben petita, tot allò que em fa una mica de por ho somnio immediatament. És per això que no he mirat mai cap pel·lícula de por. No vull tenir malsons. És més: recordo que després de veure Cocoon vaig estar força temps patint per si apareixien éssers fluorescents mentre dormia.
Però les nits de la meva infantesa van quedar marcades pel cuarto fred: l’habitació de la planxa, que donava a la meva habitació. Sempre havia d’estar la porta perfectament tancada perquè pogués dormir i, tot i així, patia per si de dins sortia l’esquelet que hi havia a un programa de televisió que m’horroritzava, 3, 2, 1 Contacto, com si fos un element més de l’atrezzo.
Per sort, m’he fet gran i ja no pateixo per fantasmes rere les portes, però, per si de cas, no m’exposo a segons què.
No cal q cap gat es menji el Naranjito… ja se n’encarregara d’ell la misteriosa assassina en serie de canaris taronja (ales EXPRIMIDORA)…
vas dir q t’agradava q et deixessin posts i stic a la biblioteca de la Universitat de Tarragona… davant d’un ordinador i amb temps lliure aixi que… per cert tenen un teclat se Sun Mycrosystem que per fer els accents has de pitjar simultaniament la tecla de l’accent i la de la vocal… i com no me’n surto ho he deixat x impossible!!! Es quasi pitjor que un teclat ASERTY … la diveristat tecnologica és tan enriquidora com la diversitat cultural?