Sobre l’HTML i CSS

Una de les conseqüències de donar classes sobre disseny web és que em fa replantejar la meva professió, reflexionar sobre què és i què no és el disseny web. I una de les preguntes recurrents que em faig cada curs que acaba és si un dissenyador ha de saber HTML i CSS.

No tinc cap dubte que la meva feina encaixa perfectament en l’àmbit de coneixement del disseny web tal i com s’entén a la xarxa, que m’escau com un guant, però els dubtes em vénen quan, des de fora, des del disseny tradicional, es qüestiona que s’hagi de dominar per exemple HTML i CSS.

I jo cada vegada estic més convençuda que sí, que no hi ha dubte, que si es vol dissenyar per web s’han de dominar. I justament aquestes darreres setmanes hi ha tres motius més per afegir als arguments habituals:

  1. M’estic llegint el llibre de Josep Ma Pujol i Joan Solà, Ortotipografia, i ja al prefaci parlen del canvi que va suposar l’autoedició:

    Amb l’adveniment de l’autoedició, el pas intermedi de transvasar el text des del paper a la tipografia ha desaparegut, i de cop l’autor s’ha trobat exercint inopinadament la feina artesanal dels antics caixistes i linotipistes. Paradoxalment, la tecnologia, que l’havia foragitat del taller de Gutenberg, l’ha tornat a incorporar, a través de la pantalla de l’ordinador i sense demanar-li permís, al món d’aquesta autèntica artesania industrial que continuen sent, malgrat tot, les arts gràfiques.

    Si traslladem aquesta idea al disseny web crec que podem trobar-hi paral·lelismes: m’imagino que avui en dia el dissenyador encara escriu a mà (dibuixa l’aparença de la web amb un programa de disseny) i el maquetador traspassa aquest disseny a format web, el digitalitza. La diferència està en que avui en dia el dissenyador pot disposar de les mateixes eines que té el maquetador, aquí no hi ha cap barrera, no cal tenir cap maquinota ni cap infraestructura especial. Igual que els escriptors ja generen els seus originals digitalitzats, i per tant són en part responsables de la seva correcció tipogràfica, crec que els dissenyadors haurien de ser capaços d’entregar els seus dissenys maquetats. Més o menys. És una qüestió de coneixements.

  2. M’estic iniciant en el món del responsive design, les media queries i tot el que l’envolta. És a dir, que una mateixa web es visualitzi de maneres diferents segons les característiques del dispositiu. Per exemple: si és una pantalla gran que les columnes siguin més amples o n’hi hagi més, si és un iPad en vertical que es recol·loquin de manera que tinguin un ample correcte, o si és un mòbil se situi tot en una única columna. Per entendre-ho, millor mirar exemples redimensionant la finestra del navegador.

    Doncs bé, me n’he adonat que tècnicament això no té cap mena de complexitat. És més: amb unes poques línies afegides de CSS canvies l’aparença de la plana, es redistribueixen els elements i s’adapten a cada situació.

    És en aquest moment en que estem creant totes les variants d’un disseny en el que no té cap mena de sentit intentar dibuixar a mà totes les possibles versions. Cal treballar en directe, sobre la finestra del navegador, veient com queda a cada mida, i fent les modificacions directament sobre el CSS. I per poder fer-ho cal conèixer bé com funciona i haver-la construït de manera que sigui factible deconstruir-la. Altra vegada calen coneixements.

  3. Una altra constatació és que l’HTML i CSS cada vegada més estaran a l’ADN de molts llocs, que surt a compte aprendre’n, vaja.

    I això m’ho ha fet pensar arran d’estar tutoritzant un projecte d’ebook, món que desconeixia i que considerava que funcionava segons els seus propis paràmetres. Doncs resulta que no: els ingredients d’un epub són majoritàriament HTML i CSS, amb d’altres arxius que en defineixen característiques i estructura. Per tant, a punt per intentar explotar-los des d’aquesta vessant.

    També penso que cada vegada es faran menys aplicacions natives per iPhone, Android etc si no és estrictament necessari, i que la majoria es solucionaran amb eines web, que són estàndards i independents de la plataforma. I que si fins fa poc una de les frases més habituals era: per això no cal Flash, es pot solucionar amb Javascript, ben aviat sentirem per això no cal Javascript, es pot solucionar amb CSS.

    I relacionat amb això, no voldria acabar sense culpar Adobe d’intentar vendre’ns que no cal saber res per dissenyar webs, fer epubs o crear aplicacions interactives: que tot són capsetes i components que arrossegues… et voilà! Amagar el que hi ha al darrere, empaquetar-ho perquè els pobrets dissenyadors no s’espantin, que donin a un botó d’exportar que faci tota la feina bruta. Altra vegada em reitero amb que tenir accés al codi és com tenir accés a l’ADN, que cal poder-lo entendre i tocar. Em sembla que en @chechar anava una mica per aquí amb aquest article.

Bé, temps al temps, però igual que avui en dia és estrany trobar un professional que no sàpiga editar un word, molt em temo que d’aquí uns anys caldrà tenir nocions d’HTML i CSS per sobreviure. Ja triguen a ensenyar-ne a les escoles que, com deia aquell: it’s not rocket surgery! 🙂

 

 

4 thoughts on “Sobre l’HTML i CSS

  1. 100% d’acord. Com a programador/dissenyador no puc estar més d’acord amb tu. Referent al tema d’Adobe, recordes quan feiem feina a PutPut amb el Net Objects Fusion, crec que és deia?

  2. estic molt d’acord, i segons la meva experiència (com a programador) per mi l’èmfasi esta en el punt 2, sobre tot avui en dia que molts dissenys són per pagines dinàmiques: els continguts canviaran (hi haurà més text o menys) i per tant les “caixes” creixeràn a dreta o avall , les imatges tindran diferents mides i empenyeran altres continguts cap a les bandes, el text canviara d’idioma i en anglès ocuparà mes espai tornant a comprimir l’espai disponible, o l’usuari veurà la pagina en una finestra petita o mobil/tablet, i les caixes s’hauràn de recolocar etc. etc.

    quan li expliques al client perquè la pagina no es veu com el dissenyador l’havia dissenyat, li has d’explicar que el text és mes llarg i els espais han canviat, hi ha més imatges….

    en definitiva: una web és inherentment dinàmica i esta previst que el contingut pugui “fluir” i/o ser elàstic.
    Copsar aquest fet en un photoshop/freehand és difícil, i tenir un model mental de les coses que poden passar en una web és molt important, per això crec que saber al menys com funciona HTML/CSS és important (el model de caixes, els floats, els posicionaments)

  3. Estic totalment d’acord.

    També afegiria un motiu mes:
    Les eines de disseny tradicional que utilitzem (Illustrator, Photoshop, Fireworks) no contemplen o no faciliten fer coses que amb css son molt senzilles.

    Jo si faig els dissenys inicials en Fireworks, pero cada cop mes estic intentant ensenyar al client un prototip en HTML/CSS que contempli tant el responsive dessign com l’interactivitat.

  4. Hehe, gràcies pels comentaris, es nota en quin sector treballeu! 😛

    I sí, ja me’n recordo perfectament del Netobjects, i tant, que feia aquelles taules trinxant tot el que li posaves… uf, i encara recordo com si fos ara quan el Quimpg em va presentar en Dreamweaver (versió 1?) i em va explicar que allà darrera hi havia HTML… haha! Vaya dissenyaires estàvem fets! (eps, que jo venia de fer CD-Roms, no era ben bé culpa meva)

    I efectivament, això dels pantallazos > maquetació i que el client no entengui les variacions… ufuf… per sort nosaltres no ens hi trobem gaire, toquem fusta! 🙂 Em smebla que hi deu haver-hi més problemes amb dissenyadors que no entenen que se’ls desmunti la plana si el client hi posa més o menys text, aquests que ho encaixen tot verticalment que molt maco en un Fireworks però que a la vida real és una altra cosa…

    En fin, serafín! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada