Avui m’he llevat amb la part de dins de la galta rascada per un queixal del seny. Els de baix ja me’ls han tret, però els de dalt no em molesten i, com diu la meva mare, mai se sap si algun dia els necessitaré. No em molesten excepte un o dos dies l’any en que, per una estranya raó, em rasquen la galta per dins i em fan una petita ferida. Quan això em passa, estic tot el dia tocant-me’l amb la llengua. Em molesta molt. I m’estranya que la resta de l’any ni me n’adoni de que els tinc.
I això m’ha fet pensar en quan ens mosseguem la llengua, segurament una de les accions més estúpides que fem inconscientment, i també una de les més molestes. Afortunadament, això no succeeix sovint. Però precisament el dia que ens mosseguem la llengua, no sé per quina raó, ho fem repetidament, i sempre al mateix lloc. Fa mal, però més que mal, mentre romanem immòbils pel dolor, a mi em fa pensar en l’inútils que som que no controlem ni on posem la llengua. Una i altra vegada.
Osti, molt cert!
Jo crec que ja hi tinc una llaga permanent a dins la galta, pero si que es veritat que en certs dies fa mes mal… misteris de la fisiologia humana.
Salut!