Aquest any hem visitat una zona per la que havíem estat de pas i que, després d’una excursió fallida per la pluja, vam decidir que hi havíem de tornar.
17 anys més tard hem passat una setmana a la Höga Kusten, i sí, valia la pena tornar-hi 🙂
Però comencem pel començament:
Cap a Suècia sense avió
Feia anys que ens plantejàvem com seria anar a fins a Suècia en tren, i aquest ha estat l’any en que ho hem fet realitat.
Finalment, no hem fet el 100% en tren (el trajecte Copenhaguen – Malmö ja l’hem fet unes quantes vegades), l’última etapa la vam fer en ferry, més exòtic.
Per si a algú li pot fer servei, la ruta que vam fer va ser:
- Badalona → Barcelona Sants en Rodalies (l’etapa més estressant, sens dubte)
- Barcelona → Lyon en AVE, 5 hores
- Lyon → Frankfurt, SNCF + DB, 6 hores
- Frankfurt → Hamburg, DB, 3 hores
- Hamburg → Kiel, DB, 1h
- Kiel → Göteborg, Ferry Stena Line, de 5 de la tarda a 9 del matí.
A Lyon i Frankfurt només hi vam estar una nit i, com era de suposar, es queda molt curt. A Hamburg vam arribar-hi més aviat perquè el trajecte era molt més curt i hi vam passar dues nits, prou temps per fer una visita una mica més digna.
I el ferry… sempre fa gràcia però el Viking que vam agafar de Turku a Stockholm li donava mil voltes a l’Stena Line i a un preu molt més assequible.
De Göteborg ja us explicaré alguna descoberta d’aquest any al final, de moment algunes fotos del ferry i de l’arribada.
Sortint de Kiel a mitja tarda:
Arribant a Göteborg pel matí
Cap a la Höga Kusten
I després d’un parell de dies a Göteborg va ser el moment d’enfilar cap a la Höga Kusten, uns 500 km al nord de Stockholm.
De manera que primer vam agafar un aaaaaltre tren a Göteborg (i, a més, borreguero, però molt agradable) i tan bon punt vam arribar a la Centralstation vam creuar el carrer per agafar el cotxe de lloguer. Aquest any hem esquivat Stockholm.
Gävle
Després d’una parada ràpida a Uppsala per saludar l’Ada, el nostre primer destí va ser Gävle, una ciutat a la que ja hi vam fer nit el 2009 i que menciono perquè el canvi que hi he notat ha estat radical.
Recordo perfectament aquell viatge cap al nord i la sensació de no saber què fer als vespres. De sopar a l’únic lloc que semblava que ens donarien sopar, de prendre una cervesa a l’únic pub en un ambient més aviat tristot… Potser aleshores no tenia tant bagatge i ara ja em sembla normal la tranquil·litat però està clar que l’animació, els restaurants, els bars i tot l’ambient que vam trobar aquest any dista molt del que hi havia fa 17 anys.
Ja ens ho va dir la família: la gent surt molt més i obren restaurants a ciutats on abans només hi havia un thai i un pizza-kebab, i això certament ho vam comprovar a Gävle.
Això i que, com hem notat també aquests darrers anys, hi ha barris sencers nous de trinca i, de fet, molts encara en construcció.
Gamla Gefle (la ciutat vella):
I dues marques mítiques de Gävle: els caramels Läkerol, la fàbrica antiga dels quals dona nom a un dels nous barris que us comento (el Godisfabriken) i Gevalia, la marca de cafè que perfuma allà on bufa el vent.
La Höga Kusten
Passada la nit a Gävle vam enfilar cap al nord, amb algunes parades per estirar les cames. Ruta que ens va permetre comprovar que una de les indústries principals de la zona és la paperera, amb la seva olor característica.
La Höga Kusten, costa alta, és com el seu nom indica: hi ha muntanyes, bé, deixem-ho en muntanyetes perquè la més alta fa 295 m, però al costat del mar ho fa força atractiu i molt diferent de la resta de Suècia.
També és una de les zones més turístiques, i sembla estrany com estant tan al nord hi ha una quantitat de casetes d’estiueig monumental, amb una densitat que no havíem copsat l’altra vegada.
La Höga Kusten comença amb el Högakustenbron (el pont) i acaba a Örnköldsvik, dos llocs on trobem les fites inicials i finals del Höga Kusten Leden, un camí que permet travessar-la de punta a punta. Ho apuntem de cara a la jubilació.
Kramfors
El nostre centre d’operacions el vam situar al costat de Kramfors, al sud de la Höga Kusten, a un poblet anomenat Lungvik. Allà vam estar una setmana a una stuga força gran, amb vistes a prats on sovint s’hi passejaven famílies de cabirols.
La natura
Com sempre que venim per aquí, l’activitat principal és passejar per la natura. Aquest any amb la particularitat que, al ser la costa alta, tot feia pujada.
Skuleberget
Començo per aquí perquè segurament és el cim més emblemàtic de la contrada.
Resulta que durant l’època glacial tot estava cobert d’una gruixuda capa de gel, d’uns 3km. Tot excepte la punta, era una illa. Amb la fi de les glaciacions (fa 10.000 anys), al no haver de suportar la pressió del gel, mica en mica ha anat reflotant, i de fet encara creix una miqueeeeta cada any. La línia de la costa estava al que avui són 286 metres d’alçada (la més alta del món). Quan arribes a aquesta alçada, tens l’opció de fer una caminet d’1 km que dóna la volta a aquesta illa ancestral. Actualment Skuleberget fa 295 metres.
Allà hi ha un Naturum i molts caminets que hi pugen, fins i tot una via ferrata. Nosaltres vam decidir fer una ruta que pujava mica en mica per darrere i baixar per la part de davant, amb millors vistes de cara perquè tot és roca, sense arbres.
A dalt, un bar i un telecadira que hi puja, que justament era el primer dia que estaven tancats per fi de temporada. Ens vam quedar sense fika.
Skuleskogens National Park
Skuleskogens és el parc nacional de la contrada, i el vam ben amortitzar.
La passejada principal la vam fer per l’entrada sud, la que ens quedava més a prop, però també vam fer incursions més curtes per l’oest i la nord.
I justament va ser quan vam visitar aquest parc el 2009 que vam decidir que havíem de tornar a la Höga Kusten. El cas és que estàvem en plena ruta quan va començar un ruixat bastant fort. I la nostra decisió va ser girar cua i baixar. La resta de visitants es van refugiar sota les roques que hi havia pel camí. Molt abans d’arribar a l’entrada, havia deixat de ploure completament. Quina ràbia. Hi havíem de tornar!
I sí, hi hem tornat i hem fet memòria, i repetit llocs i fotos.
Recordava perfectament l’acumulació de pedres que va arrossegar el gel i els passadissos estrets entre roques (que al més famós diria que abans es podia creuar però ara està el pas barrat per una cadena). El que no recordava eren les vistes, aquell dia no n’hi havia 🙂
La visita per l’entrada oest:
I a la Nord vam fer una parada tècnica per recollir blåbär, que n’hi havia de ben sucós:
Hemsö
Una altra excursió ben curiosa va ser la que vam fer fins a Hemsö, una illa al costat de Härnosand. Com sempre, ens fa gràcia poder agafar el ferry gratis amb el cotxe.
I hi vam anar perquè, per una banda, és la que ens quedava més a prop i, per l’altra, perquè vam veure que hi havia un fästning (una fortalesa).
Que sempre que anem a fästnings són fortaleses antigues. Doncs aquesta és ben moderna, de la guerra freda, glups.
De fet, hi ha una visita guiada que no vam fer perquè entre d’altres coses hi ha un llarg túnel i perquè tampoc ens motiva gens el tema militar… Si us interessa, tenen una web on fan gala de les instal·lacions.
El que sí que vam fer va ser acostar-nos a dinar al restaurant, molt recomanable tant per les vistes com pel menjar, en un recorregut adornat amb tota mena d’aquipament militar en desús.
Després del dinar vam fer una activitat més aliniada amb els nostres interessos: ens vam enfilar fins al cim del Hultomsberget, on hi ha una toppstuga que ha estat una de les activitats recurrents de les vacances.
Les toppstugor
Efectivament, aquest any una de les activitats que hem fet ha estat col·leccionar cabanes públiques en les que hi pots passar fins a un parell de nits. Una mena de refugis amb la diferència que allà n’hi ha per tot arreu i no cal ser un gran esportista per arribar-hi.
Sorprèn com de ben conservades estan, moltes d’elles amb tota mena d’accessoris, i algunes amb plaques solars, i per tant llum i carregadors USB.
I sent la Höga Kusten, n’hi havia que tenien molt bones vistes. Us en deixo alguna més de les moltes que vam xafardejar.
A Skuleskogens Nationalpark:
Valkallen, al nord de Hemsö (no vam tenir les millors vistes):
Altres coses curioses que vam fer
Estem acostumats a que en aquestes ciutats petites no hi hagi gran cosa a fer. Per tant, ens apuntem al que hi ha. I aquest any vam fer un parell de coses curioses:
Cursa de cotxes tronats
Passant per la carretera, vam veure anunciada una cursa de cotxes a un circuit a les afores de Kramfors per aquell dissabte al matí, Älgjakten 2026. Ja teníem un pla.
Feia un dia rúfol i frescot, i van anar fins el Kramfors Motorsportklubb pensant que no hi hauria ningú. Quan vam arribar, una noia ens va cobrar 50 sek (menys de 5 €) i vam deixar el cotxe en un aparcament força atapeït ja a aquella hora.
Vam acostar-nos a la zona per espectadors del circuit i allò era un formiguer de gent, cotxes atrotinats per tot arreu, conductores (sobretot) equipades amb monos reglamentaris i, a la pista, cotxes destrossats fent voltes per un circuit. Semblaven de dibuixos animats.
Festa de celebració del Svanö kulturförening
Una altra activitat que vam trobar remenant l’agenda de Kramfors era un concert per celebrar el 40è aniversari de la Kulturförening de Svanö, una illa que forma part de Kramfors. Doncs, au, som-hi.
El que ens pensàvem que seria un concert per passar l’estona es va acabar convertint en una jornada ben interessant.
Per començar, dos concerts a dos silos enooormes en desús que han acondicionat per fer-hi activitats.
Primer, concert de cambra amb el trio Träsk, format per tres noies i, a continuació, ens vam mudar de silo per escoltar Gösta Johansson i la seva multitud de flautes i ginys per fer sonar tota mena d’andròmines mentre les giravoltava amb un fil.
Segona mudança fins a l’edifici principal i tercer i quart concert de la nit: Buffalo i Polisman B.
Härnosands bilmuseum
Com sempre, el dia que pinta més pluja, anem a fer activitats indoor. Aquest any vam tenir la idea d’acostar-nos a Härnosand per veure un museu de cotxes que estava anunciat a tot arreu: el Härnosands Bilmuseum.
A banda de la infinitat de cotxes, calia afegir-hi tota mena de racons amb col·leccions d’allò més variades. Des de tasses de ceràmica, una botiga vintage, un estudi de gravació… de tot hi havia allà dins!
A banda del Ford T, em vaig dedicar a fotografiar els més divertits:
I també les coses variades que anàvem trobant entre sales, amb personatges que semblaven sortits del museu de cera…
I, amb el cap com un timbal, vam sortir del museu amb la pluja finiquitada.
Mädans minimuseum
A l’apartat de coses curioses no puc deixar de mencionar dos minimuseus que hi ha a Mädan. Unes petites cabanes on hi ha recollida la història del poble. Realment entranyables.
Örnköldsvik, l’altra punta i Can Fjällräven
Ja que hi érem, vam decidir acostar-nos a l’altra punta de la Höga Kusten, a Örnköldsvik.
I, just abans d’arribar-hi, hi ha un megaoutlet de Fjällräven. Resulta que la marca és originària d’allà. Ves quina casualitat.
A banda de Fjällräven hi havia fotimer de marques més, totes d’uns preus que, ni amb el descompte de l’outlet, em semblaven assequibles pels meu paràmetres. Això sí, hi havia una burra plena d’anoracs no gaire gruixuts i de talles petites que, ara sí, entrava dins el meu pressupost i talla i que per l’hivern d’aquí m’anirà de perles 🙂
Després vam acostar-nos fins a la ciutat i mica en mica ens va anar envaïnt una sensació d’això ja ho he vist. Repassant les fotos vam descobrir que, efectivament, hi vam fer parada en la nostra ascensió del 2009, i precisament teníem fotografiades les mateixes coses que ens van cridar l’atenció aquell any.
Amb la diferència de que, com ja ens havia passat a Gävle, havien aparegut un munt d’edificis nous (i per la pinta i ubicació, cars) i una estació de tren de pel·lícula.
Grill davant del Högakustenbrön
Un dels reptes d’aquest any era fer un grill a una de les incomptables barbacoes que hi ha per tot arreu. N’hi ha a platges, boscos, parcs naturals, parcs nacionals i en general a qualsevol racó on s’hi pugui posar un grill i una taula. Una cosa que aquí ens resulta impensable pel risc d’incendi que tenim, però que allà sembla que no és un problema.
Els dies previs vam fer prospecció de barbacoes. Al final la guanyadora va ser la que hi havia just davant del pont, de les més ben preparades i, no ens enganyem, la que estava més a prop de l’aparcament i també a una distància prudencial de Kramfors. Característiques que ens van fer patir fins l’últim moment per si estaria ocupada, perquè, a més de les vistes del pont tenia el sunset. Missió complerta!
Últimes curiositats
I, ja per acabar, el racó vintage, amb rètols que vam trobar pel camí que m’agradaria preservar i el Docksta baren, un diner entranyable on tot era d’una modernitat vintage i que ens va robar el cor, tant, que hi vam tornar.
I, com sempre, us deixo amb el recull de rètols alertant dels perills de la carretera:
I podeu acabar de veure la resta de fotos a l’àlbum d’aquest any.
