Va ser arran de la invitació a un casament que vam concretar destí i dates de les vacances sueques d’aquest any. El casament era a prop de Göteborg, per tant els primers tres dies els vam passar a la zona, fent visites principalment a amics i familiars.
Un cop acomiadada la família, començava la nostra setmana voltant per la Tranemo kommun, amb centre d’operacions a Sjötofta, un poblet una hora i mitja al sudest de Göteborg.
Sjötofta
Després de la intensa recerca que vam dur a terme l’any passat per escollir stuga, aquest any vam tirar pel dret. De les dues finalistes que vam descartar l’estiu anterior vam escollir la ens ens feia més el pes. I resulta que va ser aquesta stuga, una monada que havia construït el nostre amfitrió en un tros del seu terreny i de la que en testimoniava tot el procés un àlbum que tenia a disposició dels hostes. Res a veure amb el que són normalment les stugor: la caseta petita i antiga amb els mobles atrotinats que es van retirant de la principal (que també tenen la seva gràcia, eh?!)
A Sjötofta no hi ha res: ni un súper, ni un restaurant, bar, gatukök… res. Només una gasolinera d’autoservei on no hi havia ni una trista màquina de begudes (suposo que venint del Japó encara ens va xocar més). Però bé, a Sjötofta no hi havíem anat precisament amb ànsia consumista sinó per gaudir de la natura.
I això vam fer. Més o menys. I dic més o menys perquè ho vam fer majoritàriament sota la pluja (per compensar el bon temps del Japó, és clar!).
A Sjötofta vam aprofitar que la stuga incloïa unes fantàstiques bicis i vam voltar força per l’entorn.
Ölkenstorps kvarnar
En la primera exploració en bici, i gràcies a un mapa que ens va facilitar la nostra amfitriona, vam anar a parar a un molí, Ölkenstorps kvarn, molt ben conservat i on s’hi podia entrar per xafardejar-lo per dins.
I, com ja us podeu imaginar, amb un wàter impecable per si la necessitat apreta.
Fins a la frontera del comtat
L’altra passejada en bici des de Sjötofta va ser atravessant el poble, passant per l’església (mai falta) i endisant-nos atzarosament per camins amb l’ajuda de Google Maps fins arribar a la frontera entre comtats: el de Västra Götaland i el de Jönköping. Mira, fa gràcia.
Dressin d’Ambjörnarp a Sjötofta
Seguint amb el pedaleig, i com sempre que ens és possible, vam llogar un dressin. En aquest cas, en un recorregut de 8km que començava a Ambjörnarp i tenia com a destí l’estació de Sjötofta. Molt xulo, com sempre.
Gränna i Visinsgsö, Vätterns pärla
Un dels llocs que teníem pendents de visitar des de feina molts anys era Gränna, un poble al costat del segon llac més gran de Suècia, el Vättern, i famós pels seus caramels de ratlles, sobretot blancs i vermells, els polkagrisar.
Com que Sjötofta quedava a una distància factible, vam agafar el cotxe per anar a descobrir aquest poble ple de botigues de caramels.
El cas és que vista una botiga, vist com feien els caramels en directe (hipnòtic!) i comprats com a souvenir, poca cosa més teníem a fer a Gränna.
I vam decidir pujar al ferry per visitar Visingsö, una illa ben curiosa que està al mig del Vättern.
Allà vam llogar una bici (aquest any va de bicis, ja ho veieu) i vam voltar l’illa sencera. Primer fins a la punta de baix, on hi ha una mena de fortalesa, i després fins a la punta de dalt, uns 30km en total. Un molt bon lloc per pedalar, amb camins ben acondicionats i, quan no hi havia camí, carreteres amb molt poc trànsit. Molt maco!
De tornada des de Gränna vam parar una estona a Jönköping, vista ràpida de reconeixement, una ciutat que hagués merescut una mica més de temps.
Torpa stenhus
Una altra atracció que ens quedava a prop era un castell medieval, el Torpa Stenhus (stenhus = casa de pedra).
Hi vam anar sense gaire expectatives, però com que la fotografia del castell sortia a tot arreu ens hi vam acostar.
Doncs va valer molt la pena! Això sí, un cop superat l’home que ven les entrades disfressat de medieval en una paradeta de souvenirs (ens temíem el pitjor).
El castell és impressionant, molt ben restaurat, amb unes sales immenses on s’hi conserven mobiliari i pintures a les parets i sostres.
I al sòtan, la presó, fosca com una mala cosa i amb uns cartells molt didàctics que explicaven totes les tortures a les que sotmetien els que no feien bondat.
Hofsnäs
Tornant del castell vam decidir passar per l’altra banda, per una carretereta ben estreta que a través d’un pont enllaçava amb una mena de península amb un paisatge que ens va agradar tant que pocs dies més tard hi vam tornar.
I hi vam fer una petita passejada, tot saludant els búfals que campaven per allà.
Store mosse nationalpark
Com ja sabeu, una de les coses que més ens agrada fer quan anem a Suècia és caminar. I no dubtem a acostar-nos als parcs nacionals i reserves naturals. En aquesta ocasió vam visitar el Parc nacional de Store mosse, una torbera convertida en parc.
Vam estar pendents de les previsions meteorològiques i vam escollir el dia que, en teoria, era el menys dolent per fer una bona passejada a l’aire lliure. En teoria, perquè vam acabar xops de dalt a baix. Però ja es tractava d’això, el lema era humitat.
El cas és que bona part del parc correspon a la torbera, i has de circular-hi per unes passarel·les de fusta. La pluja fina i el vent van fer la resta.
Això sí, molt apropiat per sentir-se protagonista d’una expedició de pel·lícula. Amb sol i calor no hagués estat el mateix.
Després de l’aventura ens vam acostar al Naturum, on per accedir-hi i per la nostra alegria, et feien descalçar i posar unes sabatilles d’estar per casa comodíssimes i sequíssimes 🙂
Altres visites
Limmared
Limmared és un poble famós per tenir-hi la fàbrica de les ampolles de l’Absolut Vodka.
Vam fer-hi una breu visita per dinar a la Glasets Hus, molt moderna i amb una façana inequívoca.
Ullared
Anant com anem a llocs poc concorreguts, pobles desèrtics i amb trànsit escàs pels nostres estàndards, acostar-nos un dia entre setmana que pintava pluja a Ullared va ser un xoc important.
A Ullared hi tenen muntat un mega centre comercial i està anunciat com a atracció a tota la contrada. Ja sabem on està la gent.
Senyals curiosos
L’any passat ja vam descobrir algun senyal de perill curiós a la carretera. Aquest any n’hem trobat uns quants més:
I si voleu veure la resta de fotos, les teniu a l’àlbum de Suècia 2018
