I em direu: Upp… què??? Sí, és el mateix que ens deien els nostres amics i parents suecs quan els dèiem la nostra destinació d’aquest any (problemes de pronúncia a part).
Doncs bé, perquè us situeu: Upphärad para 20km al sud de Trollhättan, on ja hi havíem estat dues vegades, el 2010 i el 2015, a sota del llac més gran de Suècia, el Vänern. Tranquils, els nostres amics i parents tampoc hi han estat mai, i és un poble petit, tan petit que no té ni restaurant thai!
I us preguntareu com vam anar a parar allà… oi? Doncs després d’un llarg procés de deliberacions, ponderacions i finalment votacions l’stuga guanyadora va ser aquesta (que, no ens enganyem, continuo pensant que els dos vots que va obtenir -jo no la vaig votar- van ser pel wifi…).
Us explico l’estratègia a nivell d’allotjament d’aquest any perquè em sembla recomanable:
Llogar una caseta de vacances a Suècia (altrament dites stuga)
Malgrat que el que més ens agrada és fer una ruta, això acaba costant la torta un pan. Passar una o dues nits a cada lloc acaba sortint caret, tant si vas d’hotel com a un hostel, on has de pagar pels llençols i les tovalloles o dur-los.
Per tant, aquest any vam decidir tenir un únic centre d’operacions per tota la setmana. Això ja ho havíem fet quan hi anàvem colla, però aquest any ho hem experimentat en petit comitè.
El primer que cal fer és buscar stuga a Google, i surten webs més aviat viejunas. La que ens va semblar més ben organitzada i endreçada, sense ser cap meravella (actualitzo: l’han renovada copiant airbnb!), és la de novasol, i amb uns preus més que raonables (no em paguen res per fer-los propaganda, eh?). Airbnb amb el rotllo cool i cozy surt caríssim en comparació, descartat (veurem ara amb la nova versió de novasol…)
La clau és llogar-la per setmanes i, importantíssim!, començant en dissabte. A nosaltres que arribàvem divendres se’ns van reduir les opcions moltíssim, poques stugas accepten entrar un dia qualsevol.
En tot cas, per 200€ clavats vam estar tres persones en una caseta molt digna tota una setmana. De fet era aquesta: http://www.elchblick.de/
A més, els nostres amfitrions, un matrimoni alemany jubilat, ens van dir que la propera vegada els truquéssim directament que ens sortiria molt més barat, no és pas mala idea.
Any de bestioles
Estant en una stuga que s’anomena Elchblick (en alemany alguna cosa així com vista d’ants), amb una web farcida de fotos d’ants i amb múltiples miradors estratègicament situats, el nostre primer i principal objectiu de les vacances era veure ants salvatges. Res de älgparks o zoos. A la natura, campant lliurement.
Això feia gràcia als nostres parents, que en feien broma amb els veïns, els quals quan ens venien a parlar i per trencar el gel treien el tema de la nostra ambiciosa missió. De fet, just abans d’emprendre el camí cap a Upphärad des de casa els cosins, el veí de davant ens va venir tot content amb el mòbil per ensenyar-nos una foto d’un ant que s’havien trobat uns veïns al jardí de casa aquell mateix matí.
Doncs bé, amb els ulls ben oberts i sempre esperançats ens movíem amb el cotxe per les carreteres de la contrada.
El primer que vam veure un dia tornant quan ja era de nit van ser ulls brillants. El recompte seria: dos cèrvols, una guineu, alguns cabirols o similars i una bèstia molt ferotge que ens venia de cara quan avançàvem pel caminet de casa: un gat.
Cada dia podíem veure cérvols i daines, n’hi havia per tot, des del prats del voltant al jardí d’una casa del mig del poble. El primer dia crides i t’atures però mica en mica et va semblant més normal. De fet, molt a prop hi havia una mena de camp immens (de kilòmetres) on n’hi havia centenars. L’últim dia el nostre amic alemany ens va dir que s’hi podia entrar lliurement. Massa tard.
Però bé, anem al gra: sí, finalment vam veure ants!!!
El primer el va avistar l’Ada de tornada a casa, al costat de la carretera. Vam aturar el cotxe arrambats al voral amb els quatre intermitents per observar-lo, però, oh!, vam formar una cua immensa… i vam haver de continuar. Nota mental: a Suècia engegar els llums d’emergència indica que, efectivament, tens una emergència i la gent s’atura a veure què et passa. En tot cas, 100 metres més enllà vam donar la volta però quan vam tornar-hi ja havia marxat. Aquí el teniu:
Una mica decebuts però encara emocionats vam seguir el camí i… bingo! Un altre al costat de la carretera. Altra vegada m’arrambo, engego llums d’emergència i se m’atura un cotxe darrere i surt un home tot preocupat que quan va veure que estàvem com bojos fent fotos de l’ant va marxar tot enriolat 🙂
Aquí sí que el vam tenir una estona fent un posado fins que va veure que anàvem a deixar el cotxe a l’entrada d’un camí per fer-li una vista més propera, que va decidir creuar la carretera i tornar a perdre’s pel bosc.
Aquí sembla petit, però aquesta bestioleta té la mida d’un cavall i és molt més reforçada.
Per tant, missió complerta però… ara volem trobar un mascle amb banyes!
Llocs: Lidköping, Kinekulle i Ulricehamn
Malgrat que la ciutat de referència era Trollhättan, vam prometre’ns no posar-hi els peus. No per res, però és una ciutat com qualsevol altra i després d’estar-hi dues vegades vam considerar que la podíem donar per visitada (tot i que no va ser del tot així, perquè després d’un intent fallit de sopar thai a Lilla Edet – justament el restaurant thai estava tancat aquell dia- no ens va quedar més remei que fer una curta visita a un thai de Trollhättan).
En tot cas, a banda del que ja coneixíem d’altres vegades (Göteborg i Västkusten), el que més em va impressionar d’aquest viatge va ser Lidköping i Kinekulle. Tant, que em vaig fer prometre que hi tornaríem perquè se’m va fer massa curt.
Kinekulle
Kinekulle ens ho va recomanar un amic, l’Oliver. Ens va dir que era un lloc molt especial, perquè el terreny és calcari i això implica un paisatge totalment diferent. I efectivament, res de bosc de pins i avets, sinó d’altres arbres que no m’atreveixo a identificar. Més tipus els d’aquí, per entendre’ns. El cas és que feia un dia esplèndid, i entre el verd, els camps, les cases més senyorials i tot plegat vam quedar impressionats.
Vam pujar fins la Utsiktstorn (la torre amb vistes), dalt d’un turonet, amb una vista de tota la contrada que s’intuïa magnífica, llàstima que no poguessim pujar a dalt de tot perquè aquell dia a aquella hora estava tancada.
I allà vam trobar un dels lavabos més impressionants que he vist mai a Suècia. Si normalment estan força bé i fins i tot cuidadets, aquesta ja era de luxe:
I tot això allà, a l’aire lliure, sempre obert, sense ningú que vigili.
I després de la (llarga) visita a Kinekulle vam anar a treure el nas per Lidköping, una ciutat que quedava allà al costat i que, mira, ja que hi som veiem què hi ha.
Lidköping
Heu de pensar que la majoria de ciutats mitjanes sueques són iguals, i vistes una, vistes totes. Un carrer principal amb les mateixes botigues que a tot arreu, dos o tres de paral·lels i alguna plaça i alguna església. És el que ens esperàvem de Lidköping, però no.
El que vaig trobar de Lidköping és que té molta personalitat, els carrers del centre amb cases molt diferents del que havia vist fins aleshores, edificis (per mi) molt singulars. Que demana una bona passejada, vaja.
El rådhus, avui oficina de turisme, potser el que veies més a la propaganda de la zona:
Tot just davant aquest edifici:
O aquesta konditori, per gravar-hi un anunci!
O aquesta església:
O la biblioteca tan moderna (que no en vaig fer cap foto tot i que hi vam estar una estona).
Potser és que aquell dia estava molt receptiva, però tot em va semblar molt especial. Malauradament vam marxar de seguida, que teníem un llarg camí de tornada, però hi tornaré!
Ulricehamn i Borås
Feia anys i panys que amb la Lillan, ex-companya d’Eina, dèiem de trobar-nos a Suècia. Mai coincidíem per dates o per zona però, per fi, aquest any sí!
Vam visitar Ulricehamn, un lloc força turístic, i vam estar a la concentració de gent més gran que hagi mai vist a Suècia. Hi havia una mena de paradetes amb menjar al carrer i no es podia gairebé ni caminar pel carrer principal. Aquestes coses sempre em sorprenen.
Ens va dur a una pastisseria, Günter’s, famosa per ser la que va fer el pastís de noces de la princesa Victoria i per alguna altra cosa relacionada amb la famosa prinsesstårta que ara no recodo. El cas és que la vam tastar, és clar! 😉
I vam fer via cap a Borås, una altra ciutat mitjana aquesta sí que més normaleta, almenys fins on vam poder visitar, on hi vam trobar una escultura d’en Plensa:
Visites repetides
I vam repetir visita a la västkusten, però aquesta vegada passant per illes i illetes que no coneixíem (s’hi va amb cotxe, estan connectades per ponts).
La lilla Askerön:
Fjällbacka (per petició de la Yolanda):
També vam repetir vista a Hunneberg, una reserva natural que quedava a prop i que, a l’aparcar, vam començar a recordar que ja hi havíem estat. Allà hi vam trobar no sabem si rovellons o pinetells o què, però n’estava ple:
I, com l’altra vegada, ens vam acostar també fins a la platja:
Menjar
Aquesta vegada pels dinars de la ruta alguns dies vam optar per camps de golf: solvents, eficients, a un preu raonable i sense sorpreses. L’única pega que els trobo és que sovint tenen de plat principal una mena de bacon gruixut i saladíssim, que els golfaires se’l cruspeixen com si res.
Ara bé, el millor dia va ser el que vam anar a la gästgiveri de Sollebrunn, el poble més gran que teníem al voltant. Fa temps ja vam menjar molt bé a una altra gästgiveri, i vam buscar quina seria la traducció exacta. El google translate ens ho va traduir com a posada, jo en diria fonda, li escau molt bé.
A la gästgiveri de Sollebrunn hi havia un tràfec impressionant: un munt de gent dinant. I nosaltres.
A Sollebrunn també hi van anar l’última nit a fer el check de l’últim que ens quedava per menjar: el korv (un frankfurt, vaja) tan típic de la contrada, en un local trist, sols, mig plovent… però ho vam fer tot! Camps de golf, thai, gästgiveri, ärtsoppa…
I passada la setmana i havent fet la feina, cap a casa altra vegada. Au, fins l’any vinent.
Si encara teniu ganes de més fotos, estan a l’àlbum de Suècia 2017