Fa més d’un mes que no parem ni un segon. He arribat a pensar que fer-se gran és viure en aquesta sensació de crisi constant.
Primer va ser acabar l’interactiu per la Diputació de Barcelona i després s’hi van sumar altres projectes “para ayer” i, per rematar-ho, els paletes (que sembla que no però és una feinada!) (obrir-los, tancar-los, esto cómo lo hago?, ya tienes el water?, aquí ponemos racholas? BUF!)
Per sort, sembla que tot va de baixa. La feina ha tornat a la normalitat, els paletes ja arrebossen parets (i important: no fan soroll!) i, a més, avui és festa a Eina i també he fet la reunió més curta de la meva vida! (ho veieu bé? sí. Algun comentari? no) (2 minuts?)
Per postres, és Sant Jordi, i ara em toca fer un “recadu”.
Que vagi molt bé!
