Al gener vam decidir definitivament instal·lar-nos a Badalona.
I aquesta tarda he estat desmuntant els mobles i acabant de posar-ho tot en caixes. Demà tornaré a ser badalonina a tots els efectes!
Després de 5 anys vivint a Barcelona sé que hi haurà coses que trobaré a faltar però que moltes, moltíssimes seran molt millors. D’una banda em sap greu marxar d’aquí però de l’altra sé que és fer un pas endavant. És una sensació semblant a acabar la carrera, que et fa peneta perquè saps que no hi tornaràs, però a la vegada t’intriga com anirà a partir d’aquell moment. Suposo que en això consisteix fer-se gran…
La reforma badalonina avança però no al ritme que voldríem (voldríem que ja estigués acabada!!!). Massa feina justament aquests dies que hauríem d’haver dedicat a pintar…
Però bé, quan ho tinguem tot una mica més decent… no oblideu que esteu convidats!!!
Així m’agrada, Anna… que tothom es faci gran al mateix ritme que jo…
A veure si és veritat això de què hi estem convidats iens fas una visita guiada pel piset nou! Quina emoció!
Una abraçada!