Mejunje miraculós

gingebre

De tant en tant, l’herpes que habita en el meu llavi es manifesta. Un bonic esclat que es produeix indefectiblement després de menjar anxoves, i també després de menjar amb sentiment de fàstic (ho sento, no puc menjar res per compromís, l’herpes em delata…)

Sembla ser que aquesta és una companyia de per vida: un virus latent.

L’any passat l’herpes estava molt engrescat i aproximadament un cop al mes em feia una visita. Vaig decidir que volia acabar amb aquesta relació, i la dermatòloga em va receptar unes pastilles. En principi inofensives, que només mantenien l’herpes a ratlla.

Potser sí que ho eren, però potser pel seu tamany (feien por), pel seu preu (més de 120 euros la caixa) o per la durada del tractament diari (3 mesos) a mi no m’acabaven de fer el pes. L’herpes es va mantenir adormit aquells 3 mesos, però un cop les vaig deixar de prendre va tornar, i amb tota la fúria de qui ha estat reprimit a la força.

Vaig negar-me a fer una altra tanda de pastilles i va ser aquí quan vam pensar: i el gingebre? Diuen que té tantes propietats miraculoses (i entre elles antivíriques) que potser val la pena provar-lo.

Doncs sí, ara torno a tenir l’herpes sota control i només de tant fa un intent de crit esquifit (això sí: m’estic de tastar les anxoves i intento no menjar res que no em faci el pes…)

La recepta? Cada matí, quan em llevo en ratllo ben finet un trosset de gingebre i el poso en un got d’aigua. I em bec l’aigua amb el suquet que deixa. Et voilà!

One thought on “Mejunje miraculós

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada