Hiper-tensió

El 20 de març de l’any passat escrivia sobre la sensació de benestar que tinc quan arriba la meva primavera.

Aquest any he descobert el per què d’aquest alleugeriment general que sento quan comença el bon temps. No és una pura qüestió subjectiva, d’estat d’ànim, com em pensava, sinó que té el seu orígen en un fet purament físic: quan fa fred estic literalment en un estat de tensió permanent. Tinc tots els músculs agarrotats, sempre rígids, dedueixo que per generar calor. I en aquest estat es fa difícil sentir-se còmode i relaxat, no deixa de ser una actitud tensa, generada absurdament pel fred.

Tinc ganes de que arribi la primavera i que tot flueixi, simplement.