El metro que fa olor de rosa

Fa un mes aproximadament vaig pujar a un metro de la línia 2 i em va bufetejar una intensa olor de rosa. Vaig pensar que devia ser algú que s’havia passat amb una essència del todo a 100.

Doncs no, resulta que des d’aleshores aquesta és l’olor oficial de la línia 2. Una olor artificial i barata de rosa que m’intoxica.

No entenc aquesta mania per fer que les coses siguin més maques del que són posant-hi un maquillatge barat.

L’altre dia em queixava de que els nous trens tenen massa llum, que després d’uns minuts esperant a una estació fosca m’enlluerno, i em produeix una sensació semblant a la del dentista quan mou el llum buscant-te el queixal. Potser per això només entrar a aquests metros ja m’hi mig marejo. Doncs bé, em van dir que tanta lluminària servia per donar més sensació de net.

Idea que deu ser del mateix que s’ha inventat aquesta necessitat de posar ambientador, amb la bona intenció de que el metro no faci pudor. Ai uix!

Potser sóc massa sensible, però m’agobia anar en metros sobreil·luminats i sobreambientats, i tot per fer veure que és millor del que realment és a costa de saturar-me els sentits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada