Diferents Badalones

Des de Barcelona es pot arribar a Badalona amb pràcticament tots els mitjans de transport: tren, metro, autobús… i evidentment cotxe, bicicleta, moto, taxi…

Malgrat que aparentment la diferència entre un i l’altre només radiqui en el mitjà escollit, per a mi, hi ha diferències que van més enllà, i que se situen al nivell de com percebem la ciutat. M’explico:

Jo sempre intento anar-hi en tren. M’agrada perquè passa per la línia costanera i puc veure el mar des de la finestra (i el canvi de la seva fesomia amb tot aquest invent del port marítim…). Gràcies a aquesta línia de tren que arriba fins a Mataró, Blanes i també Maçanet, Badalona queda lligada al Maresme, i als pobles mariners. És una manera d’entendre la ciutat lligada al mar, als pescadors i al seu passat (i present) mariner. És una Badalona antiga, la del centre, la de poble. De tota la vida.

En canvi, quan hi vaig en metro la sensació que em produeix és molt diferent. Badalona es converteix en una ciutat subsidiària de Barcelona, lligada umbilicalment a la capital pel metro. No hi ha trajecte, no hi ha distància: els túnels ens fan perdre qualsevol sensació espacial i el decorat al que sortim és similar al del punt d’entrada. És una arribada grisa: no es percep el mar, ni cap element característic que trenqui la uniformitat amb Barcelona.

Per la seva banda, l’autobús em fa tenir present la Badalona dels barris, la que no s’acaba amb el centre. La que està lligada amb Sant Adrià, la de la Feria de Abril, la dels Yonatans, Yenifés i Kevins. Que també és Badalona. Però no la meva.

I finalment, la Badalona de la bici, que per a mi és la de les vacances, la dels dies festius, la del sol i la platja. Evidentment, la que més m’agrada.