Mejunje miraculós

Gingebre

De tant en tant, l’herpes que habita en el meu llavi es manifesta. Un bonic esclat que es produeix indefectiblement després de menjar anxoves, i també després de menjar amb sentiment de fàstic (ho sento, no puc menjar res per compromís, l’herpes em delata…)

Sembla ser que aquesta és una companyia de per vida: un virus latent.

L’any passat l’herpes estava molt engrescat i aproximadament un cop al mes em feia una visita. Vaig decidir que volia acabar amb aquesta relació, i la dermatòloga em va receptar unes pastilles. En principi inofensives, que només mantenien l’herpes a ratlla.

Potser sí que ho eren, però potser pel seu tamany (feien por), pel seu preu (més de 120 euros la caixa) o per la durada del tractament diari (3 mesos) a mi no m’acabaven de fer el pes. L’herpes es va mantenir adormit aquells 3 mesos, però un cop les vaig deixar de prendre va tornar, i amb tota la fúria de qui ha estat reprimit a la força.

Vaig negar-me a fer una altra tanda de pastilles i va ser aquí quan vam pensar: i el gingebre? Diuen que té tantes propietats miraculoses (i entre elles antivíriques) que potser val la pena provar-lo.

Doncs sí, ara torno a tenir l’herpes sota control i només de tant fa un intent de crit esquifit (això sí: m’estic de tastar les anxoves i intento no menjar res que no em faci el pes…)

La recepta? Cada matí, quan em llevo en ratllo ben finet un trosset de gingebre i el poso en un got d’aigua. I em bec l’aigua amb el suquet que deixa. Et voilà!

One thought on “Mejunje miraculós

  1. és que el Mejunje és el Mejunje!!

    el que sempre he tingut el dubte si el Ginger ale és d’aquest origen mejunjesco o ve d’una altra cosa!!

Comments are closed.