41

Vista de la platja de Montgat al capvespre des d'un turonet

Em vaig fent gran i cada cop tinc més clar que el que vull fer a la vida és mirar el mar.

I quan descobreixes això, en el meu cas ara ja fa uns quants anys, prendre decisions resulta molt més senzill.

Quan em proposen alguna cosa em pregunto: això m’impedirà anar a la platja? O, a l’hivern, passejar al costat del mar? Si la resposta és afirmativa intento escapolir-me’n. Si la resposta és que no, que em permetrà continuar fent el que realment m’agrada, accepto de bon grat.

Com cada any començo vacances i el primer dia decideixo que l’any (curs) vinent vull treballar menys. De moment ja he dit que no a dos projectes massa urgents. En contrapartida, he dit que sí a 40 hores més de classe, en part pensant que podré tornar a casa caminant (i perquè no podia dir que no! 😉 )

El meu objectiu, cada any, és equilibrar el que guanyo amb el que gasto. Guanyar una mica per sobre del que realment necessito per viure. Algun dia ho aconseguiré.

La meva filosofia la tinc clara: encara que treballés el doble, mai em podria comprar una caseta a la Cerdanya. Tampoc la vull. I, de moment, no tinc cap vici car ni cap aspiració que costi gaire diners. Crec que tinc molta sort, amb això.

Au, bon estiu a a tothom! 🙂