Stockholm 2012

Com sempre que anem en tren amunt i avall aprofito per escriure les impressions del viatge. Aquesta vegada som a un regional (res comparat amb la Renfe!) que ens duu fins a Alingsås.

Aquest any hem vingut a Suècia el mes de juny. El motiu és que s’hi celebra la cousinträff, suposo que és l’equivalent de les cosinades d’allà, una festa on es reuneix la família més extensa. En aquesta festa, com podeu comprovar, hi venim gent d’arreu. Nosaltres ja tenim part de la família a Göteborg i els altres arriben demà, el dia de la festa. Per mi és la primera vegada,  ja us ho explicaré al tren de tornada.

Amb Vueling fins a Stockholm

Doncs sí: per primera vegada hem pogut viatjar a Suècia amb certa comoditat. Per fi Vueling ha obert ruta a Stockholm i ens hem lliurat del Viacrucis de Ryanair. Que si toreja totes les enganyifes de la web, que si imprimeix la tarja d’embarcament i no la perdis,  que si vés a Girona, que si que si compte amb la maleta, que si fes la cursa per agafar seient a l’avió, que si aguanta la propaganda de la loteria, dels cigarrets sense fum i de l’alcohol en sobrets… tot això s’ha acabat. Esperem que per sempre més.

És cert que la festa és a prop de Göteborg, però com que ens agrada tant pul·lul·lar per la capital no ens fa res haver d’anar fins a la zona de Göteborg en tren, són uns 500km que passen força bé i a un mòdic preu (tan mòdic que fins i tot vam trobar un tren directe Göteborg-Stockholm que feia el trajecte en 2h i per 98SEK, uns 10 euros, però no el vam agafar perquè sortia a les 6 del matí i vam trigar massa a decidir-nos)

L’hotel

Aquest any al no ser període de vacances sueques ens ha costat una mica més trobar un hotel bé de preu. D’altres anys que coincidia amb la (seva) temporada baixa havíem trobat autèntiques gangues. Aquest any, en canvi, l’hotel més normalet no baixava dels 100 euros amb bany compartit.

Per sort, en vam trobar un que oferia habitacions quàdruples amb bany per un preu força més baix. Com que les crítiques eren bones el vam agafar sense acabar d’entendre la diferència respecte tota la resta.

Doncs bé, aquí teniu l’explicació:  és un hotel on el dia abans t’envien el número de l’habitació i un codi per mail.  Tu arribes allà i no hi ha ningú enlloc, ni tan sols hi ha recepció. Poses el codi a un munt de portes que es van obrint, poses el codi a l’habitació i ja hi ets. Res ni ningú enlloc.

L’habitació estava força bé, purament funcional però amb els detalls bàsics que la fan comfortable, ben pensada. A això li hem d’afegir que l’havien estrenat feia poc, amb la qual cosa feia força goig.

El lavabo és una mena de cubicle, tot ell folrat d’algun tipus de linòleum (m’ho suposo perquè aquí és el que hi ha) que imitava rajoles de gresite totes blanques, es nota que es pot rentar amb un manguerasso.

Suposo que la idea de l’habitació és la mateixa que als EasyHotels, vam estar a un a London, però tot allò era bastant més cutre, més tronat.

Bé, per si us interessa és un hotel a considerar: www.omenahotels.com

Els parcs

Si una cosa hem fet aquest dia i mig és patejar parcs. L’última vegada ens vam quedar amb les ganes de fer-li una altra passada al Djurgården i aquest matí ens hem llevat ben d’hora per explorar-ne un atre: el Hagaparken.

El Djurgården

Aquest parc ens agrada especialment, està situat a l’est de la ciutat i consisteix en una illa (bé, de fet Stockholm són tot illes connectades) on pràcticament tot és verd.

Vam decidir atravessar-lo una mica anàrquicament, tenint com a únic destí els punts que els geocachings que havíem seleccionat ens marcaven.

Per aquest motiu, mentre atravessava un camp amb herbes que m’arribaven a la cintura i intentant esquivar les zones humides que sempre amaguen… en un dels salts va sortir de davant meu disparada una bèstia. A la primera impressió vaig pensar que era una llebre gegant, però de seguida me’n vaig adonar que es tractava d’un cèrvol jovenet o, com creu el Dani, d’una daina. El cas és que allò que sempre havia buscat quan venia aquí ho vaig trobar a Stockholm i a un pas.

El més curiós va ser que quan vaig reprendre la marxa després de l’ensurt, al següent pas va sortir-ne disparat un altre i cap una altra banda. Jo ja no volia continuar avançant… 🙂

A banda de la topada amb els cèrvols/daines vam aconseguir trobar alguns catxés, ja faré un post a part perquè per aquí n’hi ha alguns que s’ho mereixen.

Finalment, per acabar la passejada vam passar per una mena de garden center bucòlic que és precisament el que ens havia deixat amb les ganes de tornar-hi l’altra vegada.

Aquesta, però, vam veure com les flors encara no havien crescut i a tot plegat li faltaven unes setmanes de sol. Estava una mica desolat, una mica pansit. Això sí: quan tot acabi de florir segur que torna a fer el goig que tant ens va encisar. Aquest any hem arribat abans d’hora.

Hagaparket

Avui ben d’hora hem enfilat cap el nord de la ciutat, on havíem vist un parc al costat d’un llac. No és gaire lluny de la zona del centre, però com que no hi ha cap atracció turística mai se’ns havia acudit anar-la a explorar.

Doncs és un parc ben maco, força gran, i avui amb poca gent que l’atravessava amb la bici a tota castanya o hi passejava els gossos amb més traquil·litat.

Seria un parc maco com qualsevol altre si no fos perquè hi hem trobar un lloc ben curiós, l’stora pelusen, que ens ha cridat moltíssim l’atenció.

Stora pelousen

L’stora pelusen és una mena de carpa de mentida (de cartró-pedra, diguem-me) que embolcalla un edifici normal. A dins sembla ser que hi ha un museu i una cafeteria, però com que hi hem arribat tan d’hora no estava obert i no hi hem pogut entrar. Au, ja tenim un motiu per tornar-hi!

Per la resta, una passejada, tres geocachings (un de molt xulo!) i tornada cap a l’hotel a plegar veles que havíem de fer cap el tren.

Les constants

I sí, cada vegada que vinc per aquí detectem les mateixes constants:

  1. Els restaurants més habituals aquí són els asiàtics, guanyen per golejada. I entre els asiàtics els thailandesos. A cada cantonada n’hi ha un, de més bo, de més senzill, de take away… ja ho vaig dir fa anys: a quasevol poble per remot que sigui hi tenen el seu restaurant thailandès. És com allà les pizzeries, que en trobes a tot arreu. Que, per cert, vam anar a una pizzeria, Da Luigi, i resulta que l’amo és de Barcelona, fa molts anys que està a Stockholm. És l’única vegada que he sentit parlar català aquests dies. La pizza, per cert, molt bona.
  2. Continuant amb la gastronomia: no saben cuinar un tipus de carn que no sigui trinxada? Mandonguilles, salsitxes, però fins i tot una cosa que venien com a noséquèfillet era carn trinxada i recomposada en forma de filet.
  3. Les dones beuen vi, sobretot blanc, i els homes cervesa. Jo crec que aquest any algunes s’han passat a la cervesa però el Dani continua obssessionat amb aquesta constant.
  4. Mantinc l’esperança de veure un ant, de moment aquest any vaig bé: ja he vist dos cèrvols! 🙂

16.55, ens queden 32 minuts de viatge i ja serem a Alingsås!

One thought on “Stockholm 2012

Comments are closed.