M’agrada veure les parets que resten dels edificis que han enderrocat. En elles hi podem veure els rastres de les persones que l’habitaven: aquells espais que els pertanyien queden al descobert, posant de manifest la manera d’habitar-los. En molts hi resta el paper pintat, les rajoles i les marques d’armaris i quadres. També veiem les relacions entre els diferents habitatges: similituds i diferències entre parets poden delatar maneres semblants o diferents d’entendre la vida, font d’enteses o conflictes. Diferències entre aquells pisos que continuaven fidels als materials d’origen i d’altres que van ser reformats, trencant el ritme de la taca que en resta a la nova gran paret.
M’agradaria poder disposar d’un edifici el dia abans de ser enderrocat. Demanaria a diferents artistes que pintéssin una paret de les que restaran l’endemà. Cadascú faria el la seva. Un cop enderrocat cada obra passaria a formar part d’un conjunt, un collage de diferents estils i maneres de fer. Igual que maneres de viure hi podrien haver hagut en aquell edifici.