Feia temps que tenia curiositat pel Musac de León, però ningú semblava disposat a fer el viatge per acompanyar-m’hi. Ara que s’hi va sumar la Laboral de Gijón, vam decidir fer el doblete.
Dimecres vam acabar les classes i dimecres al vespre vam agafar un tren cap a León.
León
A León hi vam arribar abans de les 9 del matí, i hi feia un fred que pelava, sobretot tenint en compte que estem a l’estiu. Vam esmorçar i vam començar a voltar.
És maco, ben cuidat, la part antiga té encant… però a les 12 ja estàvem caminant per carrers pels que ja havíem passat. A les 2 ja ens moviem com si fossim lleonesos, una sensació ben curiosa, suposo que és una ciutat petita i ordenada on no t’hi pots perdre. A les 9 del vespre ja havíem passat un munt de vegades per cada carrer…
Un dels objectius de León era la visita al Musac. N’havia sentit a parlar força i les imatges de la façana de colors m’atreien.
I vam anar-hi. L’edifici té molt d’encant, sobretot perquè s’aconsegueix bàsicament amb el joc de colors de la façana i els volums que es creen, que sembla que es desplegui, sense fer servir recursos guggenheimosos ni artificis rimbombants.
Si l’edifici em va semblar interessant, el contingut crec que no mereixia la visita des de Barcelona. Potser perquè estic acostumada al Macba i similars, que t’hi pots estar hores i hores. Al Musac hi havia tres exposicions, la que valia més la pena era la de Ángel Marcos sobre la Xina. Les altres dues eren més per veure-les de passada (i si trobaves on havies d’anar, perquè s’accedia a una altra sala per una porta d’un pati que semblava oberta per ventilar!)
De fet, en 30 minuts ho vam tenir tot vist. Quan entres a un edifici tan gran t’hi enfrontes pensant que t’hi estaràs una bona estona. Suposo que per això em va saber a poco. I suposo que li falta una col·lecció permanent amb obres clàssiques que et facin sortir amb la sensació d’haver vist alguna cosa que ha valgut la pena.
I de León, a Astúries.
Astúries
A Astúries hi vam anar amb un cotxe llogat. A l’anada vam passar per l’autopista, vam visitar algun poblet de la costa i després de dinar ens vam plantar a la Laboral.
Allà vam xalar de valent!
La Laboral és un centre d’art que han fet a la Universitat Laboral (ens van dir que per aprofitar espais infrautilitzats, però era tot nou…) i que l’han omplert dels nostres temes (art interactiu, art digital, net.art, art de cacharritos o com vulgueu dir-li. De les nostres coses). I com que no ens van convidar a la inaguració (dues mil persones i no van comptar amb nosaltres… snif) vam decidir anar-hi pels nostres mitjans.
I com que tot el públic interessat ja havia anat a la inauguració vam tenir tot el museu per nosaltres sols.
Ho vam provar tot i les noies (molt amables) (i avorrides) ens van explicar com anava cada cosa, què pretenia l’artista… bé, aquestes coses.
Vam jugar amb un joystick gegant, a un pong físic, a tennis, ens vam posar cascos añejos de realitat virtual, ens vam estirar al mateix llit per separat… i vam tocar tot el que es podia tocar. Algunes coses no funcionaven (com les ales que veies el que mirava l’altre, o les botes que captaven senyals de xat) però en general ho vam remenar tot. I és que no hi havia ningú més!!!
I l’endemà hi vam tornar perquè amb tanta cosa no ho vam poder veure tot. Era dissabte i la manca de públic es repetia. Vam fer la visita guiada i érem uns 10, 8 dels quals suposo que curiosos de Gijón, que em sembla fantàstic que tinguin interès per aquests temes, però que no podien evitar fer la inevitable pregunta de y esto pa qué sirve?
Bé, molt xulo però em fa por que en quatre dies ho reconverteixin a alguna cosa més normal. I és que no vull ni pensar els diners que s’hi han deixat… Fins i tot les potes de les taules d’una de les expos les havia dissenyat nosécuál diseñador japonés!
Aiai… un despilfarro en tot, vaya. Lavabos, visita obligada! I el guardarroba que exemplifica aquesta desmesura. No ho entenc.
Bé, aneu-hi, que val la pena!
A banda de la Laboral, vam visitar la costa propera al Cabo de Peñas, i per aquella zona hi vam dormir, en un hotel rural amb encanto (potser massa encantador) però molt bé, us deixo el link per si aneu per allà. Es diu La Llosa de Fombona i està entre Susacasa i Fombona.
I, evidentment, vam veure Gijón i Oviedo. No va donar temps per més… tornar amb el cotxe a León pel Puerto de Pajares i aprofitar per veure la gent de festa major (Sant Joan i Sant Pere són les festes majors). Nit de Sant Joan amb fogueres però sense ni un petard. Ja em va bé. 00:25 tren cap a Barcelona i fins una altra!
Com que estrenava càmera… (sí, he caigut en la temptació réflex) (d’oferta!!!) està tot documentat fins el més mínim detall.
Compareu la façana del MUSAC amb la del Palau de Congressos de Montreal…. almenys a mi me l’ha recordada:
Si no la veieu en el post de dalt la podeu veure a través d’aquest link 😉
http://farm2.static.flickr.com/1102/765735575_902368a2a9.jpg