Des de ja fa un temps, pràcticament tots els conferenciants de les ponències a les que assisteixo fan servir el seu propi portàtil per projectar el material que necessiten per a la sessió.
Aquesta manera de funcionar evita els comuns maldecaps per oblidar gravar alguns arxius, per CDs que no s’han gravat correctament o per la necessitat d’instal·lar programes o plugins en funció dels requeriments del material que vulguem mostrar.
Però a la vegada que ens eviten una sèrie de problemes funcionals, sovint exposen públicament la nostra intimitat. I és que sovint es diu que la manera d’organitzar el nostre ordinador posa de manifest la nostra manera de pensar i de ser.
I precisament per això em violenta, però a la vegada se’m desperta l’instint vouyeur, quan (sempre i inevitamblement) hi ha algun problema tècnic i deixa de funcionar la presentació. El conferenciant, nerviós, mostra el seu escriptori on hi té organitzat (o desorganitzat) tot allò que li és més immediat. Obre carpetes del seu disc dur on contemplem com ordena i diferencia diferents aspectes de la seva vida. I amb quins noms ho fa, amb quina estructura… En definitiva, li veiem les idees, almenys digitalment.
Avui, evidentment, ha tornat a passar. Suposo que això ens permet conèixer millor qui tenim davant.
