Home…

Des de que em van dir que no em renovaven el contracte del piset (i també que no hi hauria problema en renovar-lo) (suposo que juguen amb la necessitat) vaig decidir fer el cop de cap definitiu… i fotre el camp!

La decisió final ha estat relativament fàcil de prendre, sobretot perquè l’alternativa hipoteca ad aeternum la visualitzava com una llosa impossible de suportar taaaants anys.

Per tant, tenint el piset on vivia el meu avi a la meva disposició… el meu desitjat retorn a Badalona cada dia està més a prop. La data: 30 de maig (he prorrogat el contracte 2 mesos).

I ja fa unes setmanes que ens hem posat “manos a la obra”. Ens trobem encara en fase prèvia: el desaloju.

I és que a la meva família tenim un problema genètic que consisteix en no llençar mai res. I aquest res s’ha estat acumulant durant anys i panys, per exemple, al pis del meu avi.

Treure tots els trastos és una tasca titànica. Però crec que anem a bon ritme.

Avui hem trucat per primera vegada al camió dels trastos… que es preparin! 🙂

Façana d'una casa plena de fustes per llençar

One thought on “Home…

Comments are closed.