Göteborg i rodalies

Altra vegada som al tren, 4 hores més de viatge que ens duran cap a Copenhague.

Estem a punt de deixar Suècia, i sembla ser que passarem a Dinamarca per un pont que té uns 15km de llarg. Ja ho veurem.

Aquests dies hem estat a la zona de Göteborg, però a la ciutat només hi hem passat les hores de tràmit. Caldrà tornar-hi, doncs, perquè sembla una ciutat prou important i amb un munt de coses per veure.

El nostre periple aquesta ocasió ha estat per petits pobles. El primer va ser Floda, un poblet relativament proper a Göteborg, que té un punt d’urbanització plena de casetes unifamiliars (bé, totes les casetes típiques per aquí ho són) i amb molt de bosc i un llac. Idíl·lic.

Després, amb un cotxe de lloguer, vam pujar un centenar de kilòmetres, fins a Dingle. Un altre poblet de poques cases i molt de bosc. Allà vam comprovar com els animals lliures “existeixen”, i un dia vam topar amb tres bambis que estaven descansant tranquil·lament en un camp. Semblaven de mentida.

També vam veure una guineu passejant tranquil·lament pels voltants de la casa on estàvem i un parell de cignes (aquests no em van sorprendre). El que no vam veure van ser “alces” (que ara no sé com es diuen català), però que sembla ser que també campen tranquil·lament per aquestes contrades.

Vam conèixer un senyor que pinta les ratlles de les carreteres (ben curiosa, aquesta feina!) i un que es dedica a fer vaixells de fusta a mà, i que triga 4 mesos per fer una barqueta. El ritme d’aquests llocs semblava ser un altre que el de la ciutat.

Això ho va ratificar l’Oliver, un paio ben peculiar, que aquestes setmanes l’han deixat al càrrec d’un restaurant-cafè força bohemi, però que tot i la quantitat de feina

El que no va diferir va ser el menjar. Plat únic per norma i molta salsa per condimentar-lo. Patates amb carn i carn amb amanida.

M’havien dit, però, que per aquestes contrades es menjava bo i barat el marisc. Com que els nostres amfitrions estaven força enfeinats, no vam gosar demanar-los que ens ho demostressin. Però per matar la curiositat en vam demanar en un restaurant que semblava especialitzat en tota mena de crustacis. Ens van servir un plat amb gambes, gambes fumades i un parell d’escamanlans,que semblaven bullits. Eren bons, però vam pensar que amb la mateixa matèria prima nosaltres li haguéssim tret molt més partit. Fets a la planxa amb una mica d’all i julivert ens haguéssim llepat els dits.

Aquests dies també vam comprovar com mai s’acaba de fer de nit. No és tan espectacular com pot semblar sense haver-ho vist. Simplement triga una eternitat en fer-se fosc i mai acaba de ser negra nit. Ells ens deien que per les nostres latituds sembla com si tanquéssin la cortina: cau la nit, s’acaba el dia de seguida. A mi no m’ho sembla, però vist el que triga aquí segurament tenen tota la raó.

La gràcia d’aquesta llarga posta de sol és que hi ha hores senceres d'”hora màgica”, aquella llum inclinada i daurada amb que les fotos queden tan bé. Recordo un dia rodant un curt en que calia fer un pla especial just en aquest moment i que, si no recordo malament, vam haver de repetir l’endemà perquè ja se n’havia anat el sol. Aquí no hi ha aquest problema.

A banda de mirar com en són de macos els boscos amb aquesta llum tan especial, vam poder banyar-nos en aquest mar que sembla un llac perquè pràcticament no té onades i l’aigua és molt poc salada. Al contrari del que pugui semblar, l’aigua estava calenta, tant o més que a Badalona. El problema estava a fora: només ens vam poder banyar un dia perquè els altres dos feia un vent força fred que no convidava a banyar-se.

Glups… m’he quedat a mitges… continuarà…

One thought on “Göteborg i rodalies

Respon a yol ... anda Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada