Ensenyar disseny web

Avui ha estat l’última classe d’enguany al Graduat Superior en Disseny a Eina, de fet l’última del Graduat per mi. L’any vinent ja serà dins del Grau en Disseny.

M’agrada fer classes de disseny web aquí i a d’altres llocs perquè em fa reflexionar sobre la meva feina i m’acosta a punts de vista completament diferents. I les que em fan pensar més, sense cap mena de dubte són les d’Eina. Al màster i postgrau podríem dir que la gent ja sap al que va i la predisposició és molt diferent de qui es pensa que farà coses superguays amb el Flash com qui bufa ampolles. La web de l’amic que té una botiga de surf, en dic jo.

La meva assignatura d’Eina té el simpàtic nom d’Informàtica II, un nom que fa riure als de perfil més tècnic i que a mi (segons jo mateixa) m’autoritza a ensenyar una mica d’HTML i CSS. Una bagatel·la per un tècnic però que per un dissenyador acostumat a les coloraines i a veure les lletres com a formes suposa un drama de primer nivell: S’HA D’ESCRIURE!!!

I és que em passo el curs barallant-me per fer entendre als alumnes que una web no és només allò que es veu, sinó que és tant o més important el que no es veu. Que estigui ben estructurada, que l’HTML sigui correcte i que el full d’estils domini completament l’aparença. I per fer-ho bé s’ha d’entendre l’HTML i els CSS.

I, per més que m’hi esforço, no puc arribar a imaginar el que em demanen: un programa miraculós que els escrigui el codi, com l’Illustrator em deia una noia avui. I això em fa pensar: serà possible algun dia això? Jo, de moment, els responc que si hi ha informàtics que encara piquen codi serà per alguna cosa… I és que no m’imagino sense poder anar al codi font a veure què passa, per mi seria una privació no poder veure què hi ha al darrera. Però segur que a l’illustrator hi ha mil coses darrera i no sabem què es cou a la trastenda… mmm…

A cada nova versió de Dreamweaver m’empasso els videos per veure si han trobat la solució miraculosa. Però no: sempre fan, com qui no vol la cosa, ajustos d’amagatotis al codi. No, no es pot fer tot amb desplegables i arrossegant components. I és que últimament Adobe es dirigeix amb eufemismes als dissenyadors: els dóna a entendre que no cal programar. Tot són components que els vas posant aquí i allà… et voilà! Però entendre com fer servir els mil menús que ens escriuen el codi és molt més laboriós que aprendre’l… a banda que aquests components fan el que fan i com ho fan, és clar.

Doncs bé, m’entristeix que per aquesta barrera que suposa haver d’intentar entendre el codi no hi hagi més dissenyadors multitasca. I comprovar, dia rere dia, les mancances en webs per culpa d’això: de no entendre com es construeix, de quins recursos es disposa, de quines decisions de disseny van a favor o en contra de la web. No cal fer-la, només cal entendre-la. Mentre no hi hagi més dissenyadors capaços d’entendre com funciona una web, tindré feina 🙂

14 thoughts on “Ensenyar disseny web

  1. Haha, sí, i amb la meva santa paciència… Em sembla que tots els que ens dediquem a això som uns incompresos… per això ens consolem entre nosaltres, hehe!

  2. A mi, sempre m’agrada posar l’exemple del quark i un bon full d’estils. Al final, si el que has de fer, és maquetar/dissenyar un llibre, certes regles has d’aplicar.

    D’altra banda tens absoluta raó, perquè hi ha tant pocs dissenyadors interactius que sàpiguen que fan? Costa moltíssim trobar gent. Jo ja ni demano que sàpiguen fer html i css, tan sols que siguin capaços de pensar en coses possibles! En fi! Increïble!

  3. sí, trobo que no hi ha gaire dissenyadors que “estimin” aquest ofici, que s’ho prenguin amb carinyo… o és gent perfil Linux supermiltants d’estàndards, codi obert etc i que fan el que poden amb el disseny o dissenyadors megaguays que tot ho farien en Flash si els deixessin…

    Podria comptar amb els dits de les mans els que conec que entenen el mitjà i saben dissenyar per web…

  4. Anna!
    M’ha agradat llegir aquest post!! No faig classes, però em veig quan he hagut de fer alguna selecció de personal!! O tractar amb dissenyadors que els hi fem la part de programació (això ja és “lo más”)!
    Un dia hauràs d’escriure sobre pq als CV dels dissenyadors web només hi ha “exemples” de gràfic o amb sort de webs 100% flash?

  5. Susana: em passa exactament el mateix! per uns temes estem revisant força portfolis i tots els que han fet alguna cosa de web és en flash… ben curiós…

    Ismael: l’havia vist però no l’he revisat amb calma, ara me’l tornaré a mirar amb carinyu. Potser seria un bon punt de partida, però una de les meves premisses és que aprenguin l’abc de l’HTML i CSS, no que siguin uns cracks… la meva teoria és que han de saber fer sumes a mà encara que després facin servir una calculadora. Vaja, que si veuen un tros de codi puguin desxifrar mínimament de què va.

    I Jordi, em sembla que faré una compra a l’Amazon que fa temps que no en compro cap i el demanaré per l’any vinent a la biblioteca, si se’m tornen Zen del CSS et convido a barra lliure de braves! (que, per cert, si dimecres vinent voleu fer braves, jo estaré per allà!)

  6. Comentaris al Facebook:

    Silvia P. Mores Mercadal

    Esque hi hauria d’haver més assignatures multimedia… les que hi ha son de un semestre i et volen ensenyar de tot i al final no t’enteres de res… i com que sabem menys del que els professors es pensen, han de fer “classes extra”…

    I jo no entenc perque de vegades deixen entregar les coses nomes en fireworks… si alguns ens em de barallar amb el indesign, perque no amb el dreamweaver?

    —-

    Anna Fuster
    Doncs sí que passa això: com que tenim poc temps ho volem ensenyar tot en un semestre i la gent s’atabala… només per processar com funciona la web i desempellegar-se de totes les idees preconcebudes ja passa més de la meitat de curs!

    Però sobretot, penso jo, també és una qüestió d’interessos, perquè tinc comprovadíssim que a qui li agrada i li ve de gust aprèn moltíssim i en molt poc temps. El que em sorprèn any rere any és que sent nadius digitals sigueu (bé, siguin!) tan rematadament analògics… no sé si passa a les altres escoles de disseny, hehe!

    —-

    Raquel Herrera
    Serà que els nadius digitals no existeixen… per cert, m’agradaria demanar-te una ajuda “ridícula”, no em passava això des de fa 10 anys: com puc passar les pàgines de Flash del Santa Mònica? De veritat que no puc. Serà pel Linux? Sort que puc mirar la seva programació a altres llocs…

    —-

    Anna Fuster
    ostres, doncs deu ser alguna cosa de Linux… només veus el flash de fons? Perquè la web va de pena però es pot navegar més o menys…
    Jo ara he provat de descativar el javascript (a Firefox herramientas > opciones > contenido) funciona més “normal”, però és clar, no és plan d’anar activant i desactivant el javascript cada vegada… és com per queixar-se!
    A més, encara que et funcionés, segur que és molt més fàcil de trobar la programació a d’altres llocs que aquí… hehe!

    —-

    Xavier Alamany

    Al Facebook hi manca el botó “M’agrada molt”.
    Pel que sé, a les altres escoles la situació és semblant. Els nadius digitals (com els no nadius) també es posen d’esquena a les assignatures web perquè els resulta més complicat que “les de paper” (per entendre’ns) i menys satisfactori, agradable o sensible. Dreamweaver hi té força a veure perquè no et fa fàcil la feina de compaginar, tal com te la fa l’InDesign.
    Jo hi perdo molta energia a base de paciència (i hores encara més) amb el Dreamweaver i ho acabo arreglant tot pel codi. Sovint penso que seria molt millor començar directament picant codi. Evidentment, em genera força dubtes si això és feina de dissenyador. Em cuido jo de la filmació de les planxes d’impremta? Faig servir el densitòmetre per comprovar el color i la tinta en els primers fulls de tiratge a la impremta?
    Retractil·lo els impresos en paquets de 25 o 50 exemplars?
    El que cal és crear un mercat o indústria estable de programadors/es web, de fàcil accessibilitat (i econòmic!) per on circulin les feines amb agilitat i serveixi per que tots els actors del procés de creació web guanyin en especialitat i eficàcia.

    Uf, quin rotllo. Ja callo.

    —–

    Anna Fuster
    Sí, això és justament el que em plantejo jo cada any: que la feina de l’impressor no la feu vosaltres i intento fer l’equivalent que feu a arts gràfiques: que els ensenyeu tots els temes d’impressió amb teoria, fent-los fer exercicis que ho il·lustrin, portant-los a visites…

    El meu equivalent és que toquin un mínim d’HTML i CSS perquè sàpiguen “de què va”, no perquè es dediquin a maquetar. És a dir, saber estructurar un HTML, enllaçar planes i donar-los els mínims estils (color de fons, tipografia…). Que siguin conscients que tot allò que dissenyin ha d’acabar sent text (alguns flipen el primer dia quan els ensenyo el código fuente…).

    Però la gràcia (i el perill) és que disposen de les mateixes eines que fa servir un maquetador “de debò” i aquí és on hi ha el problema. Sempre em pregunto què passaria si cadascú tingués a casa seva (gratis) totes les maquinotes que tenen els impressors. Segur que intentarien fer-s’ho a casa.

    I, és clar, és molt frustrant per ells que amb l’esforç que els suposa aprendre el més elemental (nivell 0.1) quan volen fer alguna cosa de nivell 2 ó 3 no se’n surten… però és que tampoc cal que ho facin! jo sempre els ho dic: moltes vegades em passo hores per solucionar una tonteria i que aprenc noves maneres de fer cada dia, però jo en part m’hi dedico. I m’agrada.

    Ara bé, encara que sembli contradictori, el que sí que em sembla imprescindible és que entenguin com es fa. Perquè si no, passa el que passa i et trobes amb dissenys que per maquetar-los et tornes mico perquè no tenen cap lògica, o tenen la lògica del paper o del creatiu amb capricis…

    I el problema també és que és molt més agraït posar-se a pintar o fer un viral ultrafashion o uns flyers… però, nois, la web es fa així. Jo ja intento fer simpàtic el Dreamweaver, però és que, pobret, no és gaire atractiu… 😛

    Bé, jo també callo!

    (Hehe, ja farem una competició de rotllos un dia, segur que guanyo jo!)

    (per cert, si no us fa res, taslladaré aquests comentaris al post del blog, que la discussió quedarà allà) 🙂

    —-

    Xavier Alamany

    You’re damn right

    —-

    Anna Fuster

    Per cert, això del mercat estable… tu no saps com n’és de difícil trobar bons maquetadors web! (i dissenyadors també, però menys)

    Perquè pels programadors és massa baix nivell, és de nenes, i pels dissenyadors massa complicat. I els que no són ni txitxa ni limoná tenen un marge de tolerància que esgarrifa (colors, mides, marges, tipografia…)

    Per això jo opto per l’opció “yo me lo guiso, yo me lo como”…… Mostra’n més…

    Cal el perfil aquest de “tècnic amb sensibilitat” (i humilitat) que és molt car de trobar!

    —-

    Xavier Alamany
    Tindrien feina assegurada per 500 anys

  7. Doncs, si et consola, a mi m’has fet descobrir un món! No m’ho pensava que m’agrades el disseny web! Tot i que si és veritat, que 4 mesos és totalment insuficient. Havíam si amb l’optativa de creació digital pot avançar més!

    En tot cas, gràcies!

  8. Oh, Noemí, gràcies! 🙂 Això és el més gratificant de tot: que cada any alguns descobriu aquest àmbit i sobretot quan els anys posteriors em diueu que esteu fent una o altra web. De vegades em sorprenc moltíssim de la gent que m’envia dubtes. Fa il·lu!

Comments are closed.