Doctorat: haurien de canviar coses

Estic monotemàtica, però no faré una categoria perquè el dia 13 de setembre, quan entregui, espero no escriure sobre el doctorat fins, com a mínim, un any més tard. Bé, potser quan n’hagi fet la presentació sí que dic alguna cosa… 🙂

Doncs bé, sóc a casa la meva mare i se m’ha esmunyit una connexió wireless quan he obert la finestra. No ho puc evitar: si em puc connectar en connecto. No sé si aquesta patologia ja té nom.

I a mida que escric me n’adono que han de canviar moltes coses en l’àmbit acadèmic. Escric en Dreamweaver (no suporto el Word) i a cada paràgraf hi puc posar un link. Cada idea nova que se m’acudeix em fa buscar al Google algú que l’hagi pensada abans. Trobo mil referències per a cadascuna. Selecciono la que em sembla més apropiada. I continuo fins el proper paràgraf, en que cito una web i també hi poso l’enllaç.

Se’m fa difícil deixar temes tancats. Sé que és una virtut acotar el tema i intento cenyir-me al que em proposava, però se’m fa impossible no enllaçar tot allò que és enllaçable. No ho explico jo, ho explica un altre. Però crec que qui vulgui continuar sabent d’un determinat tema té dret a seguir el fil que jo he seguit.

Potser això em passa perquè estic acostumada als weblogs: tot allò que es pot enllaçar, s’enllaça. És una norma implícita, imposada per la pròpia naturalesa del mitjà, i seguida per la majoria de webloggers.

Se’m fa estrany, doncs, veure com hi ha persones que només confien en llibres per fer els seus treballs. Com referencien només allò que tenen a l’abast de la mà. Allò que hi ha a la biblioteca de les universitats, o que han pogut comprar, amb un pressupost limitat. Em sembla una manera antiga de fer, i m’imagino l’època anterior a la impremta i l’accés als llibres que deurien tenir, copiats a mà. M’imagino els meus companys en un monestir, remenant en una biblioteca d’incunables per fer la tesi, escrivint amb una ploma d’au. Exagero, ja ho sé. Però sóc incapaç d’imaginar-me a mi mateixa fent els treballs d’aquesta manera. A Internet hi ha molta deixalla, ja ho sé, però els llibres tampoc tenen la veritat absoluta.

Bé, continuaré una estona més…

2 thoughts on “Doctorat: haurien de canviar coses

  1. Avui he entès d’on ve el teu nom de tartatatín. He anat a dinar a Can Culleretes i a les postres hi posava Tarta Tatín (de poma calenta) o algo així. 😉

  2. Exacte! Hehe! L’únic que jo buscava un nom que em sonés bé… i un dia al Margarita Blue hi havia Tarta Tatin de postre i vaig decidir que aquell era el nom però no em vaig demanar el pastís… No el vaig tastar fins mesos després… i la veritat és que no m’agrada gaire! El nom sí, però!

Comments are closed.