Vaig créixer en una casa gran, als 20 anys em vaig traslladar a un dúplex i ara visc en un pis de 40 metres quadrats. El que més m’impressiona dels llocs on he viscut és la capacitat que tenen d’acumular memòria física, sempre proporcional a la seva superfície.
Per memòria física em vull referir a aquells objectes que ens fan evocar episodis del nostre passat i sense els quals segurament mai hi haguéssim recuperat aquelles vivències.
La nostra biografia oficial sol estar escrita a partir de fotografies: els moments importants que cal recordar tenen associades imatges fotogràfiques. Però la nostra biografia de sensacions més íntimes sol estar vinculada a objectes quotidians, molt més suggestius que la imatge pretesament diàfana dels fets vitals reglamentats.
La primera vegada que vaig canviar de domicili em vaig sentir com una serp que deixava la pell a l’anterior casa. No m’ho podia endur tot. Molts dels records d’aquells anys van quedar allà: vaig haver de seleccionar quina part de la meva biografia volia dur amb mi. La resta continua al seu lloc, susceptible de ser eliminada quan les necessitats d’espai ho requereixin.
Ara visc al dia: no vull acumular més del que necessito, només mantinc l’imprescindible per viure en el present.
Les fotografies ens transmeten una part de la nostra biografia, els objectes una altra. Necessitem objectes per evocar el nostre passat.
Mai m’he sentit nòmada: em fascina la gent capaç d’establir-se duent amb sí mateixa una maleta. No sé si dir-ne capacitat de síntesi.
Aquesta web és un intent de donar un únic format (el digital) a aquests records dispersos que conformen la meva biografia. Des l’àlbum més tradicional a objectes de tota mena, treballs professionals i pensaments passatgers, una mica de tot, que al cap i a la fi és el que em fa ser com sóc.
No busco una versió definitiva ni completa de mi mateixa, només atrapar allò que en algun moment ha significat alguna cosa i saber que ho tindré per sempre més. Són petites peces de mi que mai arribaran a encaixar.
