De visita a les tres xemeneies

Després de tenir la brillant idea de pensar si les tres xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià es podrien visitar… ahir vam anar-hi! I vam xalar com mai!

Van ser dues hores i mitja de visita, i ens vam passejar per tot arreu. Primer ens van fer la visita més tènica, i després vam pujar a una de les torres per admirar la vista.

Va ser molt interessant conèixer què s’hi fa exactament sota aquelles grans xemeneies, i ens van explicar tot el procés de fabricació de l’electricitat, i ho vam poder veure pas per pas i de manera molt didàctica, ja que com que un grupu no funciona tenien les peces desmuntades perquè veiessim com era per dins. Sembla impossible que amb vapor i una espècie de tambor de rentadora gegant es pugui fer corrent per tanta gent.

Vam veure els dipòsits gegants de fuel que ara són buits perquè contaminen massa (ara fan servir gas natural). També vam veure els grans tubs pels que entra l’aigua per refrigerar, que l’agafen directament del mar i després la tornen més calenteta. Vam veure els tubs de la caldera, que seria com una calefacció gegant, i que en aquest cas té la peculiaritat d’estar penjada, suspesa a l’aire. Vam anar a la sala on hi ha les tres turbines que fan la corrent, i vam veure el centre de control, que a mi em va donar la sensació d’estar a la NASA dels anys 60, tot ple de botonets amb llumetes i mesuradors de mil coses. Llàstima que just allà no ens deixessin fer fotos, perquè podria servir per una pel·li de ciència ficció feta fa uns anys.

I un cop vam veure com aconsegueixen fer corrent… amb un ascensor ens van pujar ben amunt! Primer ens van dur a la panxa de les xemeneies, i li vam veure les tripes. Vam poder passar d’una a l’altra per una passarel·la que sort que tenia una barana ben alta, perquè impressionava estar penjat allà al mig. La vista ja era espectacular, però teníem una xemeneia a cada banda i la visió es tallava de seguida.

Un cop ens vam habituar a l’alçada, vam pujar per unes escaletes fins més amunt, i vam arribar a la base de la xemeneia pròpiament dita. I encara una mica més amunt per unes altres escaletes… I vista panoràmica de 360º! Espectacular!!!

I tots allà emocionadíssims donant voltes, mirant cap a Sant Adrià, cap a Badalona, cap a Barcelona… la platja! El mar! Preciós!

Bé, no cal que us digui que després de la visita encara estic més convençuda de que aquestes xemeneies no es poden tirar a terra!!! Arghhhh…

Bé, teniu les fotos a l’àlbum amb tot el que va donar de sí la visita.