Aquest any hem fet doblet a Suècia, coincidint amb la 19a i 20a vegada que hi venim (des del 2006 i només fent el salt el 2008).
I ha estat la primera vegada que hi hem vingut a l’hivern, una experiència que teníem pendent.
Hivern
Cal dir que la nostra visita hivernal va ser del 13 al 17 de febrer, que els dies ja són una mica més llargs i s’agraeix una mica més llum. Freds, això sí.
I també cal dir que vam tenir molta sort perquè justament vam tenir el que el Dani havia demanat: sol, fred i neu.
Stockholm
Abans d’enfilar cap a Uppsala vam passar un parell de nits a Stockholm, i ja la primera nit i per la nostra alegria ens va nevar lleugerament.
Aquests dos dies ens van servir per comprovar la dita sueca de que no hi ha mal temps sinó mala vestimenta. I jo, fredolica de mena, amb el meu equipament Quechua i les botes de Gore-tex vaig poder patejar tots els racons que coneixem tan bé dels estius i veure’ls amb la versió hivernal sense grans problemes.
Uppsala
I després dels dos dies a Stockholm vam agafar el tren cap a Uppsala.
Allà, vam començar per la ronda típica del castell i la catedral, que ja coneixíem d’una visita prèvia de camí cap al Nord.
De la resta, en destacaria una d’especialment indicada per l’hivern: l’hivernacle tropical, al jardí botànic, i que, com el seu nom indica, la temperatura i les plantes són això: tropicals.
Però un dels nostres destins principals era Ultuna, al sud d’Uppsala, on hi ha un dels campus universitaris, i per aquest motiu vam passejar abastament per la vora del Fyris, el riu que passa per Uppsala i que és el camí natural per anar fins a Ultuna.
I no només vam anar a Ultuna per la vora del riu sinó que també ens hi vam acostar pel Linnéstig, un dels molts caminets que porten el nom del gran científic i que després, a l’estiu, tornarà a sortir.
I arribem al nostre destí, la facultat de veterinària d’Ultuna.
Pelle Svanlös
Si encetem l’apartat de coses curioses, trobarem que Uppsala és la llar de’n Pelle Svanlös, un gat sense cua protagonista de les aventures creades per Gösta Knutsson.
I quan passegem per Uppsala trobem la presència de’n Pelle en múltiples formats.
Mus-sala
I una altra cosa interessant de perseguir són els aparadorets de Mus-sala. Són una mena del que aquí anomenaríem diorames (no sé si allà se’n diu així) creats per Jekaterina Pertoft i que ens diverteixen amb ratolins fent diferents activitats. Les fotos estan tortes i mogudes perquè se’m congelaven els dits… Que, per cert, n’hi ha un dins de la catedral, no tinc foto.
Uppsala a l’estiu
I hi vam tornar a l’estiu, concretament una setmana, que podríem bé resumir com seguint la petjada de Linné.
Linnés Hammarby
Si el 2022 durant el periple per Småland ja vam visitar el Linnés Råshult, el lloc de naixement de Carl von Linné, ara tocava visitar el lloc on hi va fer carrera, que és precisament Uppsala.
Allà hi ha la tomba a la catedral i la casa on passava els estius, el Linnés Hammarby, entre moltes altres referències.
Björkallén
I no directament obra de Linné, però sí seguint la temàtica botànica, a Ultuna hi ha un parell de files de bedolls que es veuen al passar-hi per la carretera i que d’entrada no ens cridarien l’atenció.
És quan ens hi acostem que descobrim que cadascun té una etiqueta on hi menciona un indret de Suècia.
És el genetiska trädgård, on cada fila està formada per bedolls portats de diferents latituds, des del nord fins al sud de Suècia, ben ordenadets.
Va ser idea del professor Göte Turesson, que va plantar la primera filera el 1937 i més endavant, als anys 80, se’n va afegir una altra. Si no em falla el suec, una curiositat és que a la tardor les fulles cauen com si estiguessin a la seva latitud original.
Molt maco anar descobrint i imaginant l’origen de cadascun.
Lennakatten
Una activitat que em feia especial il·lusió era agafar el Lennakaten, un servei ferroviari que funciona amb màquines antigues i que surt de l’estació d’Uppsala Östra, just a l’altra banda de l’estació central de tren.
Tenen diferents tipus de tren, nosaltres vam agafar el de vapor per l’anada i un dièsel (és el que hi havia) per la tornada. I vam anar el més lluny possible, a Faringe, que són 33 km de viatge.
Una experiència ben xula 🙂
Gamla Uppsala
Gamla Uppsala, la ciutat antiga, queda una mica a les afores però val la pena acostar-s’hi tant per les construccions antigues que hi ha com per l’entorn, amb uns petits turons i unes vistes molt àmplies.
Färnebofjärden Nationalpark
Un assumpte que teníem pendent des del 2024, era visitar el parc nacional de Färnebofjärden, que en aquella ocasió ens vam veure obligats a fer mitja volta perquè estava tot inundat.
Aquest any no hi havia problemes amb l’aigua, i vam poder fer una volta de tarda després de dinar esplèndiament a l’Orangeriet, com ja vam fer l’anterior vegada,
Göteborg
I, com fem habitualment, vam passar un parell de dies a Göteborg, on cada any hi descobreixo coses noves que m’hi fan voler tornar.
Ringön
No sé si dir-ne descoberta, però aquest any vam acostar-nos a la zona de Ringön, un polígon industrial, on justament hi feien un festival amb molts concerts, i que ens va permetre conèixer una bryggeri (brewery) que val la pena visitar, Två fetta grisar.
El jardí botànic i el zoo
Una altra cosa sorprenent que mai se’ns havia acudit visitar és el jardí botànic i el zoo de l’Slottsskogen. A l’Slottsskogen ja hi havíem estat, però és molt gran i mai ens havíem fixat que a una zona indica que hi ha un zoo (un djurpark). O potser sí, però el que no ens imaginàvem és que no és un zoo tancat on cal pagar entrada, sinó que forma part del parc, és una zona on hi ha des de rens, ants fins a pingüins. Val la pena.
I l’altra sorpresa va ser el jardí botànic, preciós, i perfectament cuidat amb una zona dedicada al japó especialment bonica.
A Göteborg hi ha molts parcs, però aquests dos queden a prop l’un de l’altre i val la pena passejar-hi.
Styrsö
I una altra afició a la que ens hem abonat últimament és a visitar les illes de l’arxipèlag, que s’hi va amb el ferri de línia (no pagues cap bitllet especial), no hi ha cotxes i tenen una mida molt passejable.
Ja vam estar a Brannö, l’any passat vam visitar Vrängö i aquest any ha estat el torn de Styrsö.
El que fem sempre és el mateix: fer una primera volta de reconeixement pels carrers habitats, una ruta per zones naturals i dinar a algun dels (pocs) llocs que hi ha. Una bonica manera de passar el dia.
