Si una paraula ha definit aquest viatge és aigua. Aigua per tot arreu. Aigua perquè vam resseguir el Dalälven (el tercer riu més llarg de Suècia), per les excursions avortades perquè els camins estaven inundats i pels peus mullats malgrat el gore-tex. Sembla ser que qui ha fet vacances al juliol (el mes més cobdiciat pels suecs pel bon temps que sol fer) ha tingut pluja cada dia.
I mosquits, per primera vegada en tots aquests anys, molts mosquits.
La ruta
Aquest estiu volíem passar algun dia a Stockholm, que feia anys que no la visitàvem, però també volíem saludar la família, a la zona de Göteborg. Dit i fet: vam trobar uns bitllets d’avió a un preu molt mòdic a les mateixes dates que l’any anterior (del 19 al 29 d’agost) i vam fer el trajecte Stockholm > Göteborg en tren, també molt baratet.
Així doncs, per la primera i principal etapa vam arribar a Stockholm, on vam fer un volt pels llocs de sempre, vam sopar al nostre Thai preferit com marca la tradició, i l’endemà vam agafar el cotxe de lloguer per dibuixar un triangle.
Els altres dos vèrtexs van ser Tierp, 130km al nord, i un poblet amb el curiós nom de Pungmakarbo, al costat de Säter, 125km a l’oest de Tierp. Tornada a Stockholm per completar el triangle i tren cap a Göteborg per acabar el viatge.
Tierp
Tierp és una ciutat petita, com moltes altres. Nosaltres ens vam allotjar a les afores, al Strömsberg bruk, un recinte on hi ha una antiga foneria, un cafè cuqui i quatre casetes, molt tranquil.
A banda del recinte, que al final no vam visitar amb prou calma, a prop hi teníem unes quantes visites interessants.
Salmons a Älvkarleby
Una de les sorpreses més grans del viatge ens la vam endur el dia que vam parar per estirar les cames al costat d’un riu. Semblava que hi havia un caminet que el recorria en paral·lel i vam decidir anar a explorar.
El riu no era un riu qualsevol, era el Dalälven, molt ample. De seguida, vam començar a veure aquí i allà pescadors dins del riu enfundats en pantalons de goma fins la cintura, fins que… PAM! Un salmó fa un salt espectacular davant nostre. Esperem uns segons… i un altre! Així vam estar una bona estona, esperant si pescaven alguna cosa i gaudint d’un espectacle que no havíem vist mai: el dels salmons remuntant el riu.
Fet aquest descobriment idíl·lic vam continuar riu amunt, i mica em mica la corrent s’intensificava, fins que vam descobrir que hi havia una presa d’on sortia l’aigua amb una força descomunal. Pobres salmons!
I vam arribar a la presa i tota la nostra il·lusió va convertir-se en terror al veure que a la part de baix hi havia unes reixes on els salmons s’estampaven una i altra vegada. Un patiment.
Allà al costat, en una caseta de la Universitat (SLU) vam veure uns panells on s’explicava que els salmons arriben allà, passen per una mena de túnels i acaben en unes piscines on els classifiquen. Vaja, tot el romanticisme dels salmons saltant i els pacients pescadors es va desinflar en saber que allò no deixava de ser una indústria i un lloc per fer experiments.
Això sí, les preses i l’agua, espectaculars.
Dragon gate
Un dels llocs que tenia marcat amb l’Hi vull anar al mapa de coses frikis per visitar a Suècia quan passem per allà era el Dragon gate. La primera notícia la vaig tenir escoltant el podcast de Sveriges radio Rasmus lär sig Sverige, on li dedicaven un capítol sencer.
I què és el Dragon gate?, us preguntareu. Doncs és un recinte enoooorme on hi ha una mena d’hotel, restaurant i centre cultural xinès, ara abandonat. Si fos aquí diria que va ser un pelotazo, allà sembla ser que ha passat per mans de diversos inversors, alguns que no acaben d’entendre com funcionen les lleis d’allà i que van fent fallida l’un darrere l’altre i que mai ha acabat d’arrencar.
El que t’hi trobes, al costat d’una gasolinera mig abandonada, és aquest edifici impressionant, malauradament inacessible i, al costat, un llarg restaurant/botiga on tot està posadet com si haguéssin d’obrir l’endemà. Si esteu per la zona, val la pena acostar-s’hi per veure que a tot arreu hi passen coses sense cap ni peus.
Nostalgimuseum
Com sempre, a qualsevol racó de Suècia hi trobaràs la gran atracció de la zona. Anunciada en rètols a la carretera, en fulletons, mapes i revistes. I sempre val la pena acostar-s’hi.
En aquest cas, a prop d’on ens allotjàvem hi havia el Nostalgimuseum (ja he mencionat infinitat de vegades la tirada que tenen per la nostalgi), que just diumenge obria per darrera vegada aquella temporada. Doncs som-hi!
Allà, una parella ha omplert uns quants coberts amb tota mena d’andròmines d’altres èpoques. Les que ocupen més espai són els cotxes, és clar, però el que ens va robar el cor va ser la col·lecció de bicis antigues, moltes d’elles amb motor.
Els propietaris, molts amables amb els de Barcelona que s’havien deixat caure per allà, ens van fer una mini-visita guiada la mar d’interessant.
Försmark
Un lloc on en principi només hi volíem fer una parada tècnica per dinar va ser Försmark. Allà hi ha una wärdshus on hi vam dinar estupendament i, de propina, vam aprofitar per fer una volta pels entorns, idíl·lics i, com sempre, acompanyats d’aigua.
I, ja de tornada cap el cotxe, vam parar a fer un riuet a uns lavabos públics. Allà hi havia una estanteria amb llibres per endur-se. Endevineu quin vaig trobar… 🙂
I, en contrast a tot això, el que no vam poder visitar (com era d’esperar) va ser la central nuclear, que es vanta de ser la major productora d’electricitat de Suècia.
Passejades complicades
Com bé sabeu, una de les coses que ens agrada més fer quan anem per allà dalt és passejar pels boscos i al voltant dels llacs.
Aquest any, entre els mosquits i l’aigua, les d’aquesta zona van ser una mica deslluïdes.
Klubbkasen
Però no vam defallir i, com sempre, ens guia en part la intuïció, allò que ens crida l’atenció. En aquest cas va ser una cabaneta vermella i blanca al mapa. Vam veure que era una passejada no gaire llarga i cap allà que vam anar.
El camí, afortunadament, era molt a prop del mar i en gran part de roques, de manera que l’aigua no ens va fer la guitza. Això sí, els mosquits ens van turmentar fins que vam arribar al nostre destí, aquesta mena de cabaneta que sembla feta de mikado, el Klubbkasen, la funció del qual és orientar els mariners.
Färnebofjärden nationalpark
I com sempre que tenim un parc nacional a prop, el visitem. En aquest cas era el de Färnebofjärden, que no hi havíem estat mai.
Vam pensar que sent un parc nacional els camins estarien en un estat acceptable i, si hi havia zones inundables, cobertes amb passarel·les de fusta. Ni així. Vam començar la ruta i en pocs minuts vam haver de girar cua. Una altra vegada serà.
Però hi ha alternatives, i vam trobar una torre amb unes vistes impressionats 🙂
Säter i Pungmakarbo
Després d’aquests dies de peus remullats i brunzit de mosquits vam anar al nostre següent destí: una caseta molt rústica situada a un petit poblet amb el simpàtic nom de Pungmakarbo.
Allà el primer que li vam comentar al nostre amfitrió és que veníem de la humitat i els mosquits. I el seu gest va ser de buf, és clar, veniu d’allà, aquí no en tenim, de mosquits! I, efectivament, el tema mosquits es va normalitzar i la humitat dels camins no els feia tan sovint intransitables.
De festa a Säter
Doncs sí, va ser arribar i moldre. La ciutat més propera a la nostra caseta era Säter i de seguida hi vam anar a fer la volta de reconeixement. Vam veure un cartell que indicava una trobada, vam mirar el calendari… i coincidia! Apa, doncs a veure què hi ha.
La festa era al Säterdalen, una recinte on s’hi havia concentrat tota la contrada. Cerveses, música i raggare. I, la cirereta: va cloure la vetllada l’Elvis.
Sempre em sorprendran aquestes coses que passen a Suècia 🙂
Excursionetes
En aquesta zona no vam fer grans excursions, més aviat passejades, però vam poder gaudir de la natura com fem sempre.
Bispbergs Klack
La passejada que ens quedava més a prop de casa és aquesta, una pujada al turonet del costat amb molt bona vista de l’entorn.
Altres passejades
I aquí un recull de fotos d’altres passejades per la contrada, la majoria d’elles improvisades perquè alhunes de les que volíem fer estaven inundades…
Altres troballes de la zona
El museu de la psiquiatria de Säter
Al mapa vam veure que a Säter hi ha el museu de la psiquiatria. Ens va resultar curiós perquè el pare del Dani n’és, i vam voler anar a xafardejar quina pinta tenia per fora, perquè se’ns havia fet tard i a aquella hora ja estava tancat.
Agafem el cotxe, aparquem a la porta i mirem els entorns, que algun rètol hi havia. I surt del museu un senyor que ens explica que està tancat però que si volem ens l’ensenya. I vam acabar fent una petita visita guiada particular amb aquell senyor que estava preparant la propera exposició. Molt agraïts! 🙂
Garpenbergs Gruvkapell
Una capella molt xula, que ara he descobert que els miners de la zona hi anaven a fer les seves pregàries abans de començar a treballar.
Skedvi Bröd
Una fàbrica de knäckebröd (el pa dur que se sol menjar amb mantega) en un recinte modern a més no poder i un restaurant on s’hi menja prou bé.
Avesta
Aquí hi vam anar perquè havíem vist que hi ha el Dalahäst més gran de Suècia i, efectivament, de gran ho és. Al mig d’un centre comercial.
El que ens va sorprendre gratament va ser la ciutat en sí, amb els seus edificis industrials i la seva zona antiga conservada com fa segles.
Altres coses
Göteborg i rodalies
Normalment no explico gran cosa a l’última etapa del viatge, que sol ser per visitar la família i poques noves descobertes fem.
Però aquest any hem fet un parell de coses que valen la pena comentar.
Vrångö
El 2016, quan vam anar a Brännö, una d’aquests illes de l’arxipèlag de Göteborg on no hi ha cotxes i que s’hi va en el ferry de línia, vam prometre’ns visitar-ne més. Doncs bé, 7 anys més tard, vam acostar-nos fins a Vrångö. Ens en queden unes quantes més.
Amb els castors pel Gotaleden
El Goteleden és un camí que va de Göteborg a Alingsås, i en aquest cas vam fer el tram Lerum-Floda.
El camí en sí val molt la pena, una passejada molt assequible ben a prop de Göteborg i a prop de les estacions de tren.
El que ens va sorprendre aquesta vegada va ser descobrir l’obra dels castors, que mai havíem pogut admirar de primera mà.
I per acabar… la mataró!
I per rematar el viatge, última etapa a Göteborg on vam coicidir amb la marató.
Gats
I, com sempre, alguns dels rètols gatunos que vam trobar aquest any.
La resta de fotos, a l’àlbum
