Hi ha molta gent que afirma que no podria viure sense música. La necessiten, diuen, com l’aire i no s’imaginen viure sense una banda sonora que els acompanyi en tot moment. A mi, aquest horror vacui musical em saturaria.
I és que em passa el contrari: podria viure sense música. No és que no m’agradi: sovint acostumo a tenir la ràdio o algun CD posats, de fons. Però més que la música, m’agrada el silenci. Necessito silenci per sentir els meus propis pensaments i per sentir allò que passa al meu voltant, sons molt més subtils, generats pels propis organismes i que passen desapercebuts, tapats per la música omnipresent.
Hi ha gent que no s’imagina un món sense música. Jo no m’imagino un món sense silenci. Afortunadament aquests dos móns són possibles simultàniament.
