Impressions de Nova York (I)

Després de patir una mica (vaga de controladors aeris a França) per arribar a London i de les 7 hores d’avió l’endemà, ens vam plantar a Nova York i ja portem tres dies pul·lulant per aquí.

Ara són les 6 del matí i he vist com es feia de dia. Encara no ens hem adaptat del tot als horaris d’aquí, però ja ens agrada poder aprofitar des de que surt el sol.

Suposo que perquè una bona part de la gent que conec  ja hi han estat i sobretot perquè és una de les ciutats més conegudes del món no m’està sorprenent especialment. O sí, m’està sorprenent que, malgrat tot, sigui tan normal. Suposo que tots la tenim poc o molt idealitzada, i quan ets aquí i veus que la gent al metro podria ser qualsevol de nosaltres quan anem a treballar amb cara de son et reconforta.

Potser per això no he fet gaire fotos, cosa que ja em temia: a l’estar tan fotografiat i al tenir-ho tot tan vist em sembla innecessari documentar allò que ja he vist mil vegades. Tot aquí ve a ser un tòpic, tot és com sempre hem vist a les pel·lícules, malgrat que les coses que hi passen i la gent són normals.

Tot i això, sí que hi ha coses que m’han sorprès. Són els detalls que la gent no m’explicava quan demanava consell, segurament per massa banals.

Ara com ara, el que em té més fascinada és la preocupació per la salut, que es tradueix en infinitat de missatges institucionals perquè la gent prengui consciència de la importància de menjar més responsablement, però també en les botigues que venen vitamines i productes de farmàcia en general.

Els cartells dels fanals estan plens de missatges que literalment demanen que controlin les calories que ingereixen, tancant amb un rotund “eat less”. Al metro hi ha cartells que expliquen que un refresc duu 16 sobrets de sucre i les malalties que se’n poden derivar del seu abús. A la carta dels restaurants al costat de cada plat hi ha les calories que conté. Pot no haver-hi el preu o la mida de les begudes però sí les calories. Uf, cada dia esmorzo amb un enorme sentiment de culpabilitat…

I de l’altra banda, hi ha les exageradament grans farmàcies o parafarmàcies o com se’n diguin on venen vitamines i tota mena de productes per reforçar la salut. Són una mena de supermercats on hi ha prestatgeries senceres de vitamina A, B, C, D… de totes les lletres i colors! No sé com s’ho deuen fer per saber quina vitamina els convé més, perquè prendre-se-les totes suposaria adquirir un arsenal de potets impossible. Venen l’ibuprofè gairebé a granel, en pots tamaño familiar i en molts casos no posen ni què estan venent, simplement una capseta on hi posa tinc maldecap.  Una mica hipocondríacs deuen ser aquests americans!

Au, ja són les 8, l’Starbucks s’ha omplert i anem a continuar pul·lulant! 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada