La meva fascinació pels blogs va començar quan vaig descobrir que a internet, i en el món dels blogs en especial, s’havia produït una superació de la tradicional dicotomia entre públic i privat, i prenia sentit la diferenciació entre privat i íntim. Mentre, d’una banda, es protegeixen amb sofisticats sistemes i dures lleis les dades que podríem anomenar objectives (adreces, telèfons, comptes…), de l’altra banda, milions de persones exposen de manera pública la seva intimitat, el relat de la seva vida quotidiana, i els seus sentiments esdevenen de domini públic, amb una audiència potencialment mundial.
Avui he descobert un pas més enllà en aquesta qüestió que m’ha acabat de convèncer de la trasposició en l’ordre de valors: un plug-in de WordPress que permet bloquejar certes IPs per a que no puguin accedir a determinats continguts del nostre blog (suposo que per massa íntims) i que no podia tenir un nom més encertat: Does your mother know?
Amb l’aparició d’eines d’aquest tipus no només s’afavoreix l’accés a la nostra intimitat per part de persones llunyanes, sinó que sobretot es permet denegar aquest accés a les persones més properes i que, per tant, podrien tenir un interès real i, el que és més perillós, una opinió sobre les nostres vivències.
L’anonimat que facilita internet a través dels nicks i la deslocalització de l’individu es podria veure amenaçada amb l’aparició dels blogs, farcits de pistes per desxifrar la personalitat del seu autor. Amb eines com aquesta es garanteix la distància necessaria perquè aquest acostament no sigui possible.
poc útil si ta mare utilitza un agregador de feeds com bloglines, ja que la IP que accedeix al post es la de bloglines i no la de ta mare… però ben pensat, quantes mares llegeixen blogs a través d’un agregador de feeds on-line? 🙂
Massa complicat…..per mi.