Quan vaig començar el blog tenia por d’acabar convertint la meva web artesanal en un conjunt de posts dispersos, barrejats entre la resta de pensaments que se m’acudeixen. Ara ja ho tinc una mica més clar, i penso mantenir la meva web amb la seva intenció d’unificar el format de la meva memòria (al format digital), però explicar tot allò que cregui que cal explicar al meu blog. La web per les idees en format divers, el blog pels textos. A veure si funciona.
Per començar, he decidit explicar el meu calendari.
Tot va començar quan, per casualitat, un dia vaig trobar sobre la taula un formatge que caducava el dia del meu aniversari. Em va fer molta il·lusió. La meva vida coincidia amb la del formatge: jo havia nascut aquell dia i el formatge moriria el mateix dia que jo neixia. Des d’aleshores vaig al súper amb una altra mirada, sobretot en aquestes dates, quan el meu aniversari és a prop i hi ha més productes amb la meva data.
Però la cosa va anar a més.
Una de les coses que més em molesta és l’obligació de fer regals d’aniversari. Molta de la gent que conec no necessiten res, i aquest imperatiu de regalar fa que comprem objectes banals, inútils i carents de qualsevol valor. I no m’agrada llençar els diners d’aquesta manera. Els regals d’aniversari són, per a mi, una mostra que te n’has recordat d’aquella persona, que la tens present, i ho exterioritzes el dia que fa anys. És per això, que l’any passat vaig decidir fer regals simbòlics, que manifestessin aquest me’n recordo de tu. I la millor manera que vaig trobar va ser regalant productes que caduquéssin el dia de l’aniversari de la persona que feia anys. Aquest gest implicava que des de feia dies anava al supermercat buscant allò que caducava un dia en concret, i guardar-ho a la nevera per fer el regal just el dia. I, per a mi, una bona manera per mantenir el valor simbòlic del regal sense caure en les trampes mercantilistes.
Ara, continuo amb el meu calendari, que m’obliga a repassar tot allò que compro tan aviat com arribo a casa. Per a mi és com fer una col·lecció de cromos. Espero acabar-lo algun dia.
curiosa manera de veure les dates de caducitat… hi ha gent que bàsicament els hi té panic. Sempre hi d’haver 2 punts de vista sobre el mateix, gent que pot valorar una data escrita sota un pot, com algo a per buscar i remenar, i altres que descarten si surt aquella data massa propera…
Dilluns passat va arribar la data de caducitat de l’escriptor Jesús Moncada, un any abans em va regalar el seu famós llibre “El camí de sirga”, on a la primera pàgina en blanc hi va dibuixar i pintar un paisatge de l’Ebre, juntament amb una dedicatòria per mi. Al costat de la seva signatura hi posa “Juny del 2004”, em va entristir tornar veure-ho el dimarts a l’assebentar-me de la seva mort. Casualitat o no, que un any després li arribés la caducitat.
jo no vaig tenir iogurts… És per això, que que he dedueït que lany passat vas decidir no manifestesar aquest ten recordes de mi. buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
ja sé q sóc una mica queiexetes… xò és que els blogs tenen això 😉