La Yolanda i jo, malgrat que de petites vivíem molt allunyades, teníem una cosa en comú que ens estranya no compartir amb la resta de la humanitat: els Barbapapa.
Em sorprèn que, quan només hi havia dues cadenes de televisió, ningú de la meva generació recordi aquests dibuixos animats. Eren uns personatges de colors que podien prendre la forma que volguéssin, ara no recordo per a què. Hi havia el pare i la mare, el fill artista bohemi, la senyoreta intel.ligent, el somniador… diferents personalitats que es manifestaven a través de les seves accions.
A començaments d’aquest any vaig anar a veure la Boulangerie de la Cristina i l’Stef a França, molt a prop de Carcassonne. I quina va estar la meva sorpresa quan vaig veure que els Barbapapas existeixen!!! És més, són les faves dels pastissos de reis francesos! 😮
No ho havia somniat. M’estic baixant les aventures dels Barbapapa.
Jo, Yolanda també recordo els barbapapas i eren genials, molt millors que alguns dibuixos d’avui en dia.
http://www.naughtykitty.org/barbapapa/barbameet.html
jo, a mi me encantaban mi favorita es Barbalala!!