Stockholm

Estem al tren camí de Göteborg, quatre hores de viatge que penso donaran per veure força paisatge.

Els dos dies a Stockolm se’ns han fet curts. La ciutat no és molt gran (almenys la zona “visitable”) i només hem hagut d’agafar el metro els dos cops que hem anat carregats de maletes. No hem pogut veure, per tant, les estacions de metro més profundes plenes d’obres d’art. Una altra vegada serà.

La nostra atenció s’ha centrat sobretot en visitar les zones més “de disseny”. L’hotel (estupendu, per cert) estava a Södermalm, que sembla ser la zona amb més activitat d’aquest tipus. No ha estat malament, però res comparat amb Londres, tot i que en té un aire. La zona de “moderns” l’anomenen SOFO i hi ha unes quantes botigues amb roba interessant, de segona mà i altres “alternativitats”, però sense l’ambient londinenc: pràcticament erem els únics que passejavem aquest matí per allà (de fet, les botigues només obren de 12 a 6). I l’ambient hi fa molt en aquests llocs.

A banda del SOFO, tot el camí que duia fins al centre estava ple de bars i botigues, i en general es respirava ambient de vida al carrer, que és una de les coses que més ens ha sorprès. Però no ens hauria d’estranyar: està fent uns dies anormalment calorosos, que són aprofitats per estar al carrer, en els nombrosos bars amb terrasses que no m’imagino habilitades en ple hivern.

El que també m’ha sorprès moltíssim és el menjar. Definitivament aquests suecs no són de vida. No m’estranya que es vegin pocs obesos. En general estan tots prims. A tot arreu per on passavem la gent menjava enciam iceberg amb “coses”: una mica de carn, una mica de peix, però res més. Plat únic. Res de primer, segon, postre i cafè. Enciam iceberg amb alguna cosa, sense oli (ara al tren hi ha una família que n’ha tret un de sencer i se l’estan repartint).

Per tant, tal i com em van avisar, hem passat una mica de gana. En part pels problemes amb l’idioma (una bruschetta és pa amb trossets de tomàquet, ceba, olives i una mica de formatge feta per sobre), però sobretot per no trobar cap lloc on fessin un menjar prou digne a un preu raonable (de restaurants n’hi ha, però no per atipar-se ni amb una varietat suficient pel preu que valen). Ahir, però, vam menjar per primera vegada alguna cosa amb cara i ulls: una hamburguesa i pittypanna (carn amb patates). Mmmm!

Ahir va ser dia de museus: el Standmuseum, el NationalMuseum i el Modern Museet. Als dos primers hi vam visitar les exposicions de disseny, i vam descobrir que els inventors del “su turno” eren suecs. I vam prendre consciència de la trascendència d’aquest invent.

Al Modern Museet hi vam veure un munt d’obres importantíssimes que formen part de la seva col·lecció, i també la temporal dedicada a Paul Mc Carthy, que si bé en general no és de la meva devoció, em va fer gràcia veure el senyor amb cap de tomàquet i d’altres figues que tantes vegades he vist als llibres d’art.

La resta de l’estada es resumeix en caminar, caminar i caminar i veure el que trobavem pel camí. Interessants botigues amb objectes de disseny, un mercat ple de delicatessen i força edificis “importants”.

I una conclusió: el millor del disseny suec són els estampats i, per extensió, tot el que fa referència al parament de la llar. L’Ikea no és més que una adaptació d’aquest disseny, és pur suec. I suposo que si en saben tant deu ser perquè, quan no fa calor que és la major part de l’any, deuen passar moltes hores a casa.

El Dani també ha escrit la seva pròpia versió

One thought on “Stockholm

  1. Que n’es de petit internet… de link en link he acabat al teu blog…
    Quant de temps!!!!
    Espero que no us maltractin molt a suecia, i pensa, que a males, les albondigues i les galetes que venen per 4 duros al ikea, son bones.

Comments are closed.