Píxel a píxel

Sembla ser que, sense haver-nos-ho dit fins ara, per aquestes contrades (llegeixi’s IUA-eiC) la majoria estem intensament interessats en temes de creació col·lectiva. Aquesta coincidència em fa pensar que, o bé tots estem mig tocats per alguna estranya casualitat, o bé és un tema realment interessant.

Malgrat que la meva aproximació (de moment) és des de la banda del software social, avui m’he sorprès d’un cas que demostra com un munt de persones poden col·laborar de manera descentralitzada amb una finalitat comuna, i amb un resultat mínimament coherent. M’imagino un sistema similar a un formiguer, on mai he entès com cada formigueta sap el què ha de fer. Si amb formigues em sembla difícil, amb persones crec que caldria esperar el caos més absolut. Però no sembla així.

Es tracta d’una retícula de 75×75 píxels on cadascú pot pintar-ne un cada dia. La suma de tots conforma un dibuix en que, avui, s’hi distingeixen clarament un arbre i un sol. La gràcia d’aquest invent no em sembla tant el resultat com el procés, visible a través d’una animació en que s’hi pot apreciar com cada usuari (amb nom inclòs) ha contribuït en la construcció del dibuix final.

Per veure l’animació…
http://haub.net/pixelfest/

…i per pintar!
http://www.themaninblue.com/experiment/Pixelfest/browse.cgi

Via infosthetics

One thought on “Píxel a píxel

  1. Realment m’ha agradat molt aquest exemple. No som més que formiguetes, efectivament, que es reuneixen en comunitats amb un propòsit i es deixen anar i no se sap com, al final sembla que fan una cosa coherent.
    En aquesta “visualització” faltaria veure quins pixels formen micro-comunitats amb un objectiu comú, per exemple per dibuixar el sol.. o alguna figura determinada. Moltes contribucions, encara que siguin la majoria, possiblement son aillades , però altres probablement es posen d’acord, no se com, per dibuixar una o altre cosa…No sé perquè em recorda la wikipedia.

Comments are closed.