Com ja sabreu, el meu herpes i jo hem arribat a una mena de treva propiciada pel miraculós gingebre que me’l manté a ratlla.
Però a la mínima que em despisto, PAM! Allà el tenim.
I la setmana passada em va enganxar infraganti, després d’uns dies de vacances que, innocent de mi, també vaig fer vacances de gingebre.
Doncs bé, gràcies a aquesta badada he tingut l’oportunitat de comprar-me els fantàstics pegats antiherpes de la marca Compeed que tan amablement dispensen a les farmàcies a 10.90 euros, i que vénen en una capseta la mar de sofisticada amb mirallet i tot per les noies presumides a qui tan enlletgeix l’herpes.
El que heu de saber és que estan molt bé, te’ls enganxes i et queda la ferida protegida de manera que la gent nerviosa com jo no fa el que jo feia habitualment: llepar-m’ho, mossegar-m’ho, i fer-me sang contínuament (ostres, dit així queda repugnant! becs!).
Però el que també heu de saber és que no són res. És a dir, que un tros de cel·lo faria la mateixa funció. Vaig obrir el prospecte i no hi constava ni una mínima cremeta per cicatritzar millor, cap component de res. I jo que em pensava que duia la pòcima màgica que em faria cicatritzar la ferida en un tres i no res! Doncs això: res!
Ara ja he entès el concepte: ve a ser com una vulgar tirita, però que te la poses al llavi. Les tirites porten medicament? Doncs que jo sàpiga no. Tapen i prou. I això tapa i prou.
Va bé, psi, però jo no en pagaria més de 2 euros… fa ràbia!
Bé, proveu-ho i ja direu el què!
Quin timo!
Jo també ho pateixo i les he provat l’últim cop. Tapen i calmen el picor, i això està bé si es dels emprenyadors. Si es petitet crec que prefereixo erpia, es com un rolon petit amb olis que fan (o semblen) que els sequi més ràpid.
estarià bé trobar una solució definitiva…