Excursions a lo Faig Pare i pel camí a l’Airosa, al Parc Natural dels Ports

Ja fa uns quants anys que anem vàries vegades l’any a La Sénia. I ja anaven vàries vegades que havíem fet l’intent d’anar a veure lo Pi Gros i lo Faig pare sense èxit. Aquesta vegada ha estat mig diferent 🙂

Lo faig pare

Lo faig pare és un faig espectacular que es troba dins una fageda (sembla ser que molt estranyes per aquestes latituds) i que es calcula que té 250 anys.

Arribar-hi no és complicat, el complicat és arribar al punt de sortida del camí, que està a uns 12km per una pista bastant atrotinada que segurament és una bagatel·la per un 4×4 però que nosaltres que anàvem amb un cotxe que ens havien deixat ens va fer patir força.

Per arribar a aquesta pista vam enfilar des de la Sénia cap al pantà d’Ulldecona i allà mateix a mà dreta comença el camí de terra, que només cal anar-lo seguint i amb força paciència s’arriba a un punt on hi ha una barrera que no deixa seguir més enllà (cal dir que nosaltres vam deixar abandonat el cotxe uns 2.5km abans que comencés el camí, ja estàvem farts de patir!).

I de seguida que travessem la tanca tenim dues opcions: anar pel camí “oficial” que és el que vam fer nosaltres o enfilar-nos per un trencall a mà dreta (que ni tan sols vam veure, el vam descobrir perquè vam baixar per allà). Si hi haguéssim de tornar segurament agafaríem el trencall perquè és més còmode de pujada que de baixada, però això ja deu anar a gustos.

La qüestió és que vas fent camí, bastant fàcil, fa una mica de pujadeta i vas veient faigs. I com que no hi ha gaires indicacions no saps què s’entén per faig monumental i dubtes si te l’has passat de llarg. No patiu, perquè quan arribes al punt, el veus.

A mà dreta queda una entrada i allà descansa lo faig pare, amb les seves arrels espectaculars, que sembla tret d’una pel·li en 3D. Una racó realment maco i un bon lloc per descansar.

Nosaltres vam aprofitar per deixar-hi un caché, i fer-nos unes fotos amb l’ajuda d’uns altres visitants que van arribar uns minuts més tard.

Lo pi gros

En la mateixa ruta, sembla ser que una mica més apartat del camí i, per tant, menys identificable a simple vista es troba lo Pi Gros, un altre arbre monumental que no teníem localitzat al GPS i que, a falta de més senyes, vam haver de deixar la visita per un altre dia.

Bé, s’hi haurà de tornar, perquè sembla ser que val molt la pena! 🙂

Aquí expliquen més coses sobre lo Faig Pare i el Pi Gros:

http://paisatges-jardins.blogspot.com.es/2011/12/el-faig-pare-la-senia-el-montsia.html

http://www.ocobaix.info/?p=213

I aquí està la ruta que vam fer, que de fet la vam treure del wikiloc.

Mostra Lo faig pare. Parc Natural dels Ports en un mapa més gran

La cova d’en Marc i el camí que va cap a l’Airosa

Després de la bona experiència de dissabte, diumenge vam decidir anar a donar un tomb per estirar les cames. Vam enfilar camí de Mas de Barberans i, pel camí, vam veure un desviament a un lloc pintoresc que posava “La Vall”. Vinga, cap allà que vam fer.

I, oh sorpresa, ens vam endinsar altra vegada cap el parc dels Ports per una altra pista forestal (aquesta en molt millor estat) fins anar a parar a l’àrea recreativa de la Vall, on un pont ens convidava a endinsar-nos per un caminet, i un cartell ens anunciava una plàcida passejada circular de 20 minuts fins al Racó de la Cova d’en Marc, ideal per estirar les cames abans d’anar a dinar.

Com no podia ser d’altra manera en una passejada d’un kilòmetre, en poc més de 10 minuts ens vam plantar a la cova del tal Marc, molt xula!

I ens vam quedar amb les ganes d’anar una miiica més enllà.

Com que el camí està força ben indicat vam continuar pujant. I pujant. I quan ja semblava que havíem de donar la volta un senyal que marcava l’Airosa ens va convidar a continuar pujant.

La vista cada vegada era més espectacular i com que no anàven gens equipats vam arribar fins a una cova (que no he trobat si té nom) on vam admirar una bona estona les vistes, hi vaig deixar un caché i vam fer altra vegada cap avall.

Pel camí de tornada (diferent al d’anada), vam passar pel Forat de la Vella, on fins i tot hi ha un banc per poder admirar la vista com cal.

No vam arribar ni de bon tros a l’Airosa, que segons he trobat per aquí és un castell, però ha quedat apuntada a la nostra llista de deures quan tornem per la contrada i volguem fer una excursió com cal.

Aquí ho teniu molt ben documentat:

http://www.engarrista.com/content/view/423/76/

http://www.xavierblancafort.net/terresdelebre.html#Roca_Xapada

I aquí el camí de dominguero que vam fer: