L’altre dia vaig passar per un carrer on, als marges, hi havia plantats rosers. La meva reacció primera va ser la d’acostar-m’hi per ensumar les roses. Com quan era petita. Però aquesta vegada vaig aspirar fortament i, instintivament, de seguida em vaig fer enrera: aquelles roses feien olor d’ambientador de rosa. Pudor de lavabo de […]
La xocolata que aprima
Diferents Badalones
Arriba l’estiu
Sessions numerades
Menjar de gos
Llibres comuns
Ulleres de sol i italians
Els avions i el suc de tomàquet
Feina i oci
Unificació del format de la memòria
Les benzineres són cosa d’homes
Què bonic és Badalona