Fa temps me’n vaig adonar que hi ha una cosa que valoro per sobre tot a l’hora de comprar/portar alguna cosa: la lleugeresa.
I és que no suporto les coses que pesen, em molesta haver-les de traginar, gastar energia en desplaçar-les. Potser per això en part també m’agrada més l’estiu i no entenc els que diuen que si a l’hivern tens fred només cal abrigar-se més: dur més pes a sobre, és com ho interpreto jo.
Des de que vaig ser conscient d’això, sempre que haig d’escollir penso: què pesa menys? I escullo el més lleuger. Evito comprar gots amb el cul ample, no duc collarets al coll ni polseres, al moneder no hi acumulo tiquets i per suposat a la maleta sempre hi duc roba ultralleugera.
I justament per això fa temps que estic molesta per una compra que no vaig sospesar. Vam comprar un iMac que venia amb el fantàstic Magic mouse. El primer que vaig detectar és que pesava com una pedra. I per més que el faig servir em suposa un pes incòmode d’arrossegar. No és àgil, i estic convençuda que la meva productivitat ha baixat. Haig d’afegir, doncs, a la llista de la compra un ratolí de plàstic barat i lleuger.
Nou curs
Aquesta setmana ha començat el moviment per al nou curs: recuperacions de setembre i reunions per començar a planificar aquest any.
I per a mi comença un curs amb moltes novetats, pràcticament tot canvia. Noves aventures que fan que n’hagi de tancar d’altres perquè no es pot fer tot, sobretot si tinc en compte que la meva dedicació principal és Pimpampum.
Doncs bé, el que em sap més greu és que després de 9 anys he decidit tancar l’etapa de les classes de fotografia a la Pompeu. Aix…
Allà vaig començar per culpa del Pere Freixa que va pensar que jo podria fer-hi classe, quan a mi mai se m’havia ni tan sols passat pel cap. Sens dubte, les infinites hores al laboratori de fotografia, la llum vermella, els rodets i les espirals, els crits per tancar les portes i les aventures dels alumnes a la Rambla han estat impagables. Des de fa un parell d’anys, el nou campus, el nou grau i el pas al digital també m’han proporcionat molt bons moments, tot i que no ens enganyem, no implica la mateixa experiència vital.
Mica en mica, en aquests 9 anys he anat definint i enfocant el meu perfil professional: ara estic convençuda que el meu lloc és a Internet, en l’àmbit del disseny web, o com es digui d’aquí uns anys. Per tant, si d’alguna cosa puc aportar és d’això.
I precisament això és el que intento fer a Eina des de fa 5 anys al Graduat Superior en Disseny. Intento que els alumnes entenguin què és això del disseny web, que ho vegin des de la banda del productor. L’experiència d’estar assegut davant d’un ordinador amb el Dreamweaver no és la mateixa que la de sortir a caçar imatges a la Rambla però per alguna mena de sentit de la responsabilitat (o de massoquisme, no sé) crec que és el que haig de fer.
Donat que el Graduat Superior en Disseny està sent substituït pel Grau oficial, aquest setembre m’incorporo al Grau en Disseny a Eina, a Projectes de 2n. I, per si fora poc, al gener m’estrenaré com a coordinadora del Postgrau en disseny web i publicacions digitals.
Si a això hi sumem les col·laboracions al Màster en Arts Digitals i al Postgrau en Programació per les Arts Digitals online estaré distreta aquest curs!
Bé, tot sigui perquè hi hagi més dissenyadors sensibles a l’àmbit web i ens puguem entendre tots els que hi treballem, que falta que fa!