Bizarre Bazar

Aviat farà un mes que van estrenar el redisseny de Vilaweb. Em va semblar un nyap, però vaig reprimir-me d’escriure un post per criticar-lo pel respecte que sento cap a l’América Sánchez.

I perquè no acostumo a fer servir el meu blog per rajar del treball dels altres. Només ho he fet en una ocasió… és que hi ha casos que em superen.

Doncs bé, ahir buscant informació sobre l’exposició del Quim Monzó a Santa Mònica, vaig creure que la trobaria al seu web: www.artssantamonica.cat. Em va costar déu i ajuda trobar-la. Un nyap de campionat, el pitjor web que he vist en molts anys. I no és el web d’un taller mecànic (amb tots els respectes pels webs de tallers mecànics).

Evidentment, vaig anar a buscar qui l’havia fet. I vaig trobar un document que ho explica [PDF]: resulta que, oh sorpresa, el treball de definició de la nova web s’ha fet amb Vilaweb i al darrera de tota la imatge altra vegada un dissenyador de renom (Claret Serrahima).

I jo em pregunto: què coi està passant a Vilaweb? En quin món viuen? En el disseny web hi ha coses que fa molts anys que estan reflexionades!

Arran d’això i de comentaris via Facebook i Twitter he decidit escriure aquest post. Perquè m’emprenyo.

I m’emprenyo perquè dono classes de disseny web i em barallo amb els alumnes perquè n’entenguin les característiques i diferències amb el disseny en paper. No sempre ho aconsegueixo, però coi, tampoc veig que m’ajudin exemples com aquest.

I és que crec, i sovint ho dic quan analitzem webs, que hi ha gent que es pren la presència a Internet seriosament i que n’hi ha que hi estan per estar. I si no hi fossin no passaria res.

El web del CASM

I és que la cosa té delito, és de jusgat de guàrdia. En definitiva: una presa de pèl, sembla una broma. Estem parlant d’un web del 2009, no ho oblidem. He arribat a pensar que és un web provisional, que estan fent el de debò… en aquest cas em sembla massa feina per un web efímer.

El web del CASM

Faré inventari de les bestieses que conté:

• Qui avui en dia posa una intro en Flash?! A Santa Mònica n’hi ha una! (curta, això sí, gràcies!)
• A la portada: un menú i un vídeo (no un flash vectorial, tant els interessava la textura de la compressió de video?) que mareja i atabala. Per contra, no hi destaquen res, no hi ha cap notícia, cap informació rellevant a destacar. Una botiga amb l’aparador buit amb una tele fent neu.
• Text en imatge. L’any 98 una servidora retallava milers d’imatges en milers d’idiomes per fer menús i títols, quin martiri! Doncs bé, al 2009 han tingut la brillant idea de posar no només el text dels menús en imatge sinó que també textos de llegir (justament quan m’estava plantejant que això fos suspès directe aquest any!)
  Que s’han gastat els diners en una bonica tipografia i ha de sortir peti qui peti. Mireu a l’apartat Programa 09 (el becari ja deu estar retallant la imatge del Programa 10) o la plana d’equip.
  I no, no hi ha el text a l’HTML que ha estat substuït per CSS. L’accessibilitat me la passo pel folre. Qualsevol dia els mateixos que han fet aquesta web faran un hospital sense rampes.
  I no només és accessibilitat. També és oblidar que quan dissenyem un web no només el dissenyem per persones. També l’estem dissenyant per les màquines que processaran la informació i que no seran capaces de llegir els nostres fantàstics textos en imatge. Ens estem carregant l’essència d’Internet per un caprici! (Excusa d’alumne de 2n de gràfic: és que és LA tipografia corporativa i és MOLT IMPORTANT)
• Com cerco la informació? No hi ha cercador, per què? Si tinc sort i és actual (per sort és del 2009 i no n’hi ha molta) m’haig de repassar totes les seccions. Feu la prova: busqueu l’exposició del Monzó… Tic tac tic tac… Solució: aneu a Programa 09 i cliqueu quatre vegades (QUATRE!!!) la fletxeta dreta de sota el menú. A la botiga de l’aparador buit hi tenen la novetat que volen vendre en un racó del sòtan…
• Concepte web 2.0: poso uns links a Youtube, Flickr, Delicious i companyia. Ja tinc una web 2.0. Descentralitzada. 5 minuts de feina (+10 de donar-me d’alta a tots aquests serveis). Això és el que tinc jo a Tartatatin perquè em fa mandra, però coi, no vaig dient que la meva web és la descentralització d’Internet.
• Gràcies al link a Youtube tinc una web 2.0 però que no té ni RSS. Ni peu de plana (nota legal, privacitat, crèdits… aquestes coses)

I què passa amb tot això? Doncs que han venut una moto que no serveix de res. I què ho demostra? Que recorro a un blog per defecte de gencat.cat, un senzill i còmode Wordpress (no cal ni traduïr l’interfície), on hi poso tota la informació que vaig generant i que vull comunicar. Uf, quin descans!

I el que em sap més greu tant d’aquesta com de Vilaweb és l’excusa del work in progress. És que és un work in progress. Que sigui un work in progress, que partim d’un cosa senzilleta però ben feta i l’anem fent créixer em sembla fantàstic, però si aquesta és la base de partida no anem per bon camí.

Bé, ja callo. Que ningú se m’enfadi.

Un altre dia ja parlaré de Vilaweb i dels vicis que crec que arrossega del disseny de paper (el que explico el primer dia de classe… de manual! aiai…).

This entry was posted on Sunday, December 20th, 2009 at 21:24 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the Bizarre Bazar/index.php?feed=rss2&withcomments=1; ?> feed. You can leave a response, or trackback from your own site.