L’any passat em vaig comprar la meva estupenda SP-350 i vaig fer la foto de la meva família Olympus. Aleshores deia que no em pensava comprar la réflex perquè em semblen cares pel que ofereixen…
…doncs bé, aquest any no m’he pogut resistir.
Feia temps que remenava les ofertes de càmeres réflex… estic escanejant totes els meus negatius… i tenia unes estranyes ganes de tornar a mirar pel visor.
I una irresistible oferta de la Olympus e-400 amb els dos objectius del Fotoprix em va fer caure altra vegada.
Me la vaig comprar en bona part perquè és molt petita i lleugera (no suporto les coses que pesen: ni els gots, ni els coberts, ni les sabates, ni res!) i quan la vaig veure en un aparador amb les de la competència vaig pensar que era la meva única opció si la volia fer servir.
Realment tornar a fer servir una réflex després de tant de temps és ben curiós. I m’agrada, ves quina cosa. Mirar pel visor i sentir el clec. Mai hagués imaginat que ho trobaria a faltar.
Les fotos sens dubte tenen més qualitat que amb una compacta, bàsicament per l’òptica (un dia explicaré la meva teoria del forat, que es resumeix així: forat més gran=més llum=més informació=més qualitat) (és una teoria que fa cutre per una profe de foto, però ho sento, les coses són així).
Per la resta la e-400 es nota que és per un públic molt ampli, que no cal ni que sàpiguen que és la velocitat o el diafragma (això es veu clarament per les opcions del menú).
Però bé, ara que ja m’he “casat” amb Olympus (de fet ja ho volia) espero ampliar la família d’òptiques, que realment és el que crec que té de bo la réflex. Els sensors aniran millorant i ben aviat el cos serà obsolet. Però si és cert això del sistema cuatro tercios, i també les òptiques de Leica i Panasonic són compatibles… n’hi haurà per triar i remenar!
Bé, de moment totes les fotos de León, Astúries i la Laboral les he fet amb la meva nova càmera…
