Avui he anat a la perruqueria i (per fi) m’ha semblat trobar-ne una de força normal (bé, de fet no l’he trobada jo, és a la que va la Ioana).
I és que tinc un problema: m’atrauen les perruqueries modernes amb la seva decoració estupenda i els seus perruquers estupendus. Però, a la vegada, m’incomoden perquè em donen la sensació que em vulguin canviar la vida.
És cert que un dia de moral baixa millora molt amb una remodelació capilar, però aquestes perruqueries van molt més enllà: semblen proposar un nou estil de vida. És més, l’agent del canvi no és el nou pentinat, sinó la perruqueria en sí.
El tracte es correspon amb aquesta trascendència i qualsevol decisió aplicada als teus cabells és explicada amb minuciositat. El preu, lògicament, és proporcional a la magnitud de l’escomesa.
Avui, però, he decidit no enlluernar-me per aquesta falsa promesa i he anat a la de davant de casa la Ioana. No m’ha calgut demanar hora amb antel·lació, només m’han posat xampú nutritiu i serum, i m’han cobrat un preu raonable (crec). He sortit amb el mateix pentinat de sempre. Em sento millor, però només he anat a la perruqueria.
