Pàgines
Categories
Arxiu
- setembre 2010 (1)
- agost 2010 (1)
- juny 2010 (1)
- maig 2010 (1)
- desembre 2009 (1)
- novembre 2009 (1)
- octubre 2009 (1)
- agost 2009 (1)
- juliol 2009 (2)
- maig 2009 (1)
- gener 2009 (1)
- octubre 2008 (2)
- setembre 2008 (2)
- agost 2008 (2)
- juliol 2008 (1)
- juny 2008 (3)
- maig 2008 (1)
- abril 2008 (1)
- març 2008 (1)
- febrer 2008 (2)
- gener 2008 (2)
- desembre 2007 (7)
- novembre 2007 (6)
- octubre 2007 (1)
- setembre 2007 (8)
- agost 2007 (5)
- juliol 2007 (4)
- juny 2007 (9)
- maig 2007 (5)
- abril 2007 (3)
- març 2007 (3)
- febrer 2007 (6)
- gener 2007 (4)
- desembre 2006 (5)
- novembre 2006 (2)
- octubre 2006 (2)
- setembre 2006 (2)
- agost 2006 (4)
- juliol 2006 (7)
- juny 2006 (6)
- maig 2006 (3)
- abril 2006 (1)
- març 2006 (3)
- febrer 2006 (2)
- gener 2006 (4)
- desembre 2005 (4)
- novembre 2005 (7)
- octubre 2005 (6)
- setembre 2005 (5)
- agost 2005 (10)
- juliol 2005 (14)
- juny 2005 (7)
- maig 2005 (16)
- abril 2005 (7)
- març 2005 (11)
- febrer 2005 (6)
- gener 2005 (3)
- desembre 2004 (1)
-
RSS
A Twitter
- vaga de controladors... bocates gratis! sort q no tenim pressa... :( http://pi.pe/-fh26yq #easyjet 22 mins ago
- anem tard... :( http://pi.pe/-ef22xh #easyjet 1 hr ago
- @ferranbdn sí, sí, anem tard... :( vaga gavatxos i vaga tube london... per sort han tret el heavy rain de la previsió, hehe! in reply to ferranbdn 1 hr ago
- More updates...
Posting tweet...
Powered by Twitter Tools
Els Srs. de la "i" de la Renfe
Després dels últims jaleos amb els incomptables retards que va patir la renfe els darrers mesos, aquesta estupenda companyia va decidir posar informadors… suposo que per informar.
Són els senyors i senyores de la “i”, que estan a les estacions i ens acompanyen en els trajectes en tren. Són persones que simplement “estan”.
I a mi em fan molta pena, igual que els pallassos.
El departament de recursos humans de la renfe va fer una selecció ben curiosa de persones ben curioses. No dic que tothom que informa hagi de ser alt, guapo, i simpàtic però aquesta col·lecció de senyors i senyores de la “i” semblen ànimes en pena.
Quan el tren funciona ningú els pregunta. Es limiten a ser una presència vermella en un tren en circulació. A les estacions pul·lulen.
I esperen que arribi l’hora de plegar per tornar a agafar el tren, això sí, esperant passar desapercebuts.