Pàgines
Categories
Arxiu
- setembre 2010 (1)
- agost 2010 (1)
- juny 2010 (1)
- maig 2010 (1)
- desembre 2009 (1)
- novembre 2009 (1)
- octubre 2009 (1)
- agost 2009 (1)
- juliol 2009 (2)
- maig 2009 (1)
- gener 2009 (1)
- octubre 2008 (2)
- setembre 2008 (2)
- agost 2008 (2)
- juliol 2008 (1)
- juny 2008 (3)
- maig 2008 (1)
- abril 2008 (1)
- març 2008 (1)
- febrer 2008 (2)
- gener 2008 (2)
- desembre 2007 (7)
- novembre 2007 (6)
- octubre 2007 (1)
- setembre 2007 (8)
- agost 2007 (5)
- juliol 2007 (4)
- juny 2007 (9)
- maig 2007 (5)
- abril 2007 (3)
- març 2007 (3)
- febrer 2007 (6)
- gener 2007 (4)
- desembre 2006 (5)
- novembre 2006 (2)
- octubre 2006 (2)
- setembre 2006 (2)
- agost 2006 (4)
- juliol 2006 (7)
- juny 2006 (6)
- maig 2006 (3)
- abril 2006 (1)
- març 2006 (3)
- febrer 2006 (2)
- gener 2006 (4)
- desembre 2005 (4)
- novembre 2005 (7)
- octubre 2005 (6)
- setembre 2005 (5)
- agost 2005 (10)
- juliol 2005 (14)
- juny 2005 (7)
- maig 2005 (16)
- abril 2005 (7)
- març 2005 (11)
- febrer 2005 (6)
- gener 2005 (3)
- desembre 2004 (1)
-
RSS
A Twitter
- jet lag... des de les 3 sense poder dormir... esmorzarem aviat... :( 12 mins ago
- Prenent el relleu de @ntouzon i @oriolllado de la representació badalonina a NY! Esperem estar a l'alçada! ;) 14 hrs ago
- @xaraxaritaxara ahir london, avui ny! Acabem d'arribar, hehe! in reply to xaraxaritaxara 14 hrs ago
- More updates...
Posting tweet...
Powered by Twitter Tools
S'han acabat les classes!
Un any més, i cada any em passa més ràpid. Finalitzat el meu sisè any a la Pompeu fent les classes de foto. I jo com cada any m’ho passo pipa, sobretot ara que he après a relativitzar els problemes que van sorgint perquè al final tot acaba sortint bé.
I el blanc i negre, l’ampliadora i la llum vermella continuen enganxant. Si no passa res, l’any que ve continuarem tenint foto analògica.
Ara toquen tres mesos intensos de Pimpampum full time. Un nou Flickr Toy a punt d’estrena, dos més en cua, i uns quants projectes de debò (bé, més normals) ens els que m’hi poso dilluns.
Després tornem a Eina, i serà com una altra estació de l’any.
M’agrada aquesta manera de tenir la feina dividida, no m’imagino fent el mateix tot l’any, totes les hores, al mateix ritme. Petites dosis concentrades, de molta intensitat, i fins l’any que ve!