La cafeteria del Corteinglés

Quan era petita, els dilluns al matí no anava al cole. La meva mare tenia festa i anàvem al Corteinglés (algun altre dia us explicaré la identificació Barcelona-Corteinglés meva i de ma germana) (ja se sap que la gent de fora…).

El cas és que algun d’aquests dilluns la meva mare em pujava a la cafeteria i menjàvem un bikini. Si anar al Corteinglés ja era una festa per mi, els dies de la cafeteria sobre la Plaça Catalunya eren lo más.

Doncs bé, calculo que fa més de vint anys que no hi anava. I l’altre dia vam quedar amb la Núria de Vic a la porta del Corteinglés… i vam dir, GOITA! (vigatà genuí) i si anem a la cafeteria d’aquí? I sí, sí, hi vam pujar amb els ascensors que maregen.

Impressionant el que hi vam trobar. A banda de que la decoració continua sent la mateixa que fa vint anys, cosa que ara fa directament cutre, el meu paradís s’ha convertit en una sucursal del club Sant Jordi. Estava força plena, i a totes les taules grups d’avis que hi deuen anar a passar la tarda. Alguns amb cafè amb llet, d’altres amb iogurts, iaies típiques amb xurros (ara he complementat el meu projecte de bars d’homes amb granges de iaies). Tot com fa vint anys, inclosos els comensals. Ara em sap greu no tenir-ne fotos.