Pàgines
Categories
Arxiu
- setembre 2010 (1)
- agost 2010 (1)
- juny 2010 (1)
- maig 2010 (1)
- desembre 2009 (1)
- novembre 2009 (1)
- octubre 2009 (1)
- agost 2009 (1)
- juliol 2009 (2)
- maig 2009 (1)
- gener 2009 (1)
- octubre 2008 (2)
- setembre 2008 (2)
- agost 2008 (2)
- juliol 2008 (1)
- juny 2008 (3)
- maig 2008 (1)
- abril 2008 (1)
- març 2008 (1)
- febrer 2008 (2)
- gener 2008 (2)
- desembre 2007 (7)
- novembre 2007 (6)
- octubre 2007 (1)
- setembre 2007 (8)
- agost 2007 (5)
- juliol 2007 (4)
- juny 2007 (9)
- maig 2007 (5)
- abril 2007 (3)
- març 2007 (3)
- febrer 2007 (6)
- gener 2007 (4)
- desembre 2006 (5)
- novembre 2006 (2)
- octubre 2006 (2)
- setembre 2006 (2)
- agost 2006 (4)
- juliol 2006 (7)
- juny 2006 (6)
- maig 2006 (3)
- abril 2006 (1)
- març 2006 (3)
- febrer 2006 (2)
- gener 2006 (4)
- desembre 2005 (4)
- novembre 2005 (7)
- octubre 2005 (6)
- setembre 2005 (5)
- agost 2005 (10)
- juliol 2005 (14)
- juny 2005 (7)
- maig 2005 (16)
- abril 2005 (7)
- març 2005 (11)
- febrer 2005 (6)
- gener 2005 (3)
- desembre 2004 (1)
-
RSS
A Twitter
- Prenent el relleu de @ntouzon i @oriolllado de la representació badalonina a NY! Esperem estar a l'alçada! ;) 14 hrs ago
- @xaraxaritaxara ahir london, avui ny! Acabem d'arribar, hehe! in reply to xaraxaritaxara 14 hrs ago
- speak softly. Ja som aquí! :) http://pi.pe/-sljqu3 14 hrs ago
- More updates...
Posting tweet...
Powered by Twitter Tools
Ambient familiar
Ahir van tancar les jornades de Copyfight amb les que, crec, van ser les millors xerrades d’aquests tres dies. Es va parlar de Software Lliure, sí, però també de les injustícies del món. Em donava la sensació de que tots els que estàvem allà volíem, des de la nostra vinculació a Internet, canviar el món més enllà d’Internet. És bonic.
I és que molta gent de fora es pensa que a Internet només hi ha persones que xategen, sense rostre i amb personalitats obscures. Que viuen en una cova, que no surten mai a veure la llum. I precisament a mi em sembla tot al contrari.
Ahir, a la sala, hi havia un munt de gent que coneixia, i d’àmbits molt diferents, això sí, d’una manera o altra vinculats a Internet. Hi havia bloggers, que vaig conèixer al Beers&Blogs de finals de gener i que vaig estar una bona estona pensant de què em sonàven. Hi havia la meva tutora del doctorat. Hi havia els companys de l’altra banda, els de l’MTG de l’IUA. Hi havia un alumne de Comunicació Audiovisual, que ara deu haver acabat la carrera. Hi havia un informàtic que treballava a la mateixa sala que jo, però per una altra empresa. Hi havia gent del Màster en arts digitals. I segur que me’n deixo un munt.
Tots de l’àmbit d’Internet. Tots havent-los conegut en persona, encara que per vies diferents.
Però el que més em va sorprendre va ser quan al fundador de la Wikipedia, mentre responia preguntes, se li va disparar el salvapantalles del seu portàtil i van començar a aparèixer projectades fotografies familiars. Tots vam conèixer la seva filla, la seva dona, el seu entorn i les seves vacances. Quan una persona del públic el va advertir, en comptes d’aturar immediatament el salvapantalles, va reaccionar presentant-nos a la seva filla i dona, que eren allà al costat escoltant-lo. I la projecció va continuar fins que va acabar la seva intervenció, que va anar la seva filla corrents a fer-li un petó.
Decididament, crec que Internet continua sent una bona eina per crear comunitats. I que m’encanta aquest ambient familiar.