Fa més d’un mes que no parem ni un segon. He arribat a pensar que fer-se gran és viure en aquesta sensació de crisi constant.
Primer va ser acabar l’interactiu per la Diputació de Barcelona i després s’hi van sumar altres projectes “para ayer” i, per rematar-ho, els paletes (que sembla que no però és una feinada!) (obrir-los, tancar-los, esto cómo lo hago?, ya tienes el water?, aquí ponemos racholas? BUF!)
Per sort, sembla que tot va de baixa. La feina ha tornat a la normalitat, els paletes ja arrebossen parets (i important: no fan soroll!) i, a més, avui és festa a Eina i també he fet la reunió més curta de la meva vida! (ho veieu bé? sí. Algun comentari? no) (2 minuts?)
Per postres, és Sant Jordi, i ara em toca fer un “recadu”.
Des de que em van dir que no em renovaven el contracte del piset (i també que no hi hauria problema en renovar-lo) (suposo que juguen amb la necessitat) vaig decidir fer el cop de cap definitiu… i fotre el camp!
La decisió final ha estat relativament fàcil de prendre, sobretot perquè l’alternativa hipoteca ad aeternum la visualitzava com una llosa impossible de suportar taaaants anys.
Per tant, tenint el piset on vivia el meu avi a la meva disposició… el meu desitjat retorn a Badalona cada dia està més a prop. La data: 30 de maig (he prorrogat el contracte 2 mesos).
I ja fa unes setmanes que ens hem posat “manos a la obra”. Ens trobem encara en fase prèvia: el desaloju.
I és que a la meva família tenim un problema genètic que consisteix en no llençar mai res. I aquest res s’ha estat acumulant durant anys i panys, per exemple, al pis del meu avi.
Treure tots els trastos és una tasca titànica. Però crec que anem a bon ritme.
Avui hem trucat per primera vegada al camió dels trastos… que es preparin!
Últimament estem fent unes excursions molt xules. No, no anem muntanyes idíl·liques… anem a les perifèries! Si l’altre dia va tocar la part alta de Badalona, amb el descobriment de la Virgen del Àrbol, avui ha tocat Santa Coloma de Gramenet: Fondo (Chinatown) i Singuerlín. Molt xulo!
El punt de partida ha estat la parada de metro de Fondo. Hem buscat Chinatown… i hem anat a petar a una plaça amb un fotimer de xinesos que estaven de peu allà, sense fer res. Només estant allà. Ni xineses ni gent d’altres races. Allà de peu.
Després hem investigat una mica més i hem trobat carrers on els comerços estaven retolats en Xinès. Curiós però tampoc tant, de fet a Barcelona també n’hi ha un munt.
Havent vist que Chinatown Satanco existeix però que tampoc n’hi ha per tant, hem anat a buscar el Singuerlín. Quedava lluny, havíem de travessar el centre de Santa Coloma, la ronda i… amunt!
Del camí fins a la Ronda ens han sorprès moltíssim les casetes. La mar de xules! En la nostra línia especultiva hem deduït que aquestes casetes se les van autoconstruir en descampats els immigrants que van venir de la resta d’Espanya a treballar. I mica en mica se les han anat arreglant i ara fan força patxoca. Algunes altres encara es mantenen com les van fer el seu dia i es veuen més pobres.
I anant tirant… pam! S’acaba el carrer i muntanya!
Hem baixat fins la ronda i l’hem creuada per la frontera del Parc d’Europa. I vinga pujar al Singuerlín!
El Dani ha fet un videoart… semblava un aeroport aquell carrer!!! De luju! (però els altres més empinats res de res!)
Pel camí altra vegada ens han sorprès moltíssim les casetes unifamiliars, algunes de molt noves, amb patis i totes aquestes coses que fan enveja.
I a dalt de tot, els blocs de pisos de colors que es veuen des de l’autopista! Oleole!
Allà ens esperàvem trobar “jaleo”, un barri popular amb força “sarau”. I ha estat el contrari: poquíssima gent, i els que hi havia la majoria jubilats petant la xerrada. No hem trobat ni un immigrant de fora d’Espanya. Tot molt tranquil.
I ens hem quedat amb les ganes de fer el vermutet (el premi que esperàvem després de l’ascensió!) perquè no hi havia ni un bar, ni una botiga… res!!! Només blocs de pisos. I ja està.
Un cop hem vist la part de dalt ja hem anat baixant… xino-xano fins a Santa Coloma, el Besòs… i vinga avall pel riu fins a Sant Adrià!
Avui, primer dia de l’any, ha estat més productiu del que m’imaginava. He decidit quedar-me a caseta “fent bondat” i goita, ja he arreglat un moble que se m’havia “trencat” (he hagut de canviar tots els cargols), he actualitzat el Wordpress (que és d’aquelles coses que fan mandraaaa…) (imagineu-vos si me’n feia que tenia la versió 1.5!) i… he fet els meus primers pinitus en Processing!
Tinc que dir que el Dani ja em va fer la primera classe fa uns dies, però ara amb el fantàstic llibre del Sr Casey i el Sr Ben, que es prepari el propi Dani!
Realment el llibre està fet a prova de tontus. Segurament ma mare i tot n’aprendria! Ja vaig per la plana 37, i fins i tot m’han explicat que per desar un sketch amb un altre nom haig de fer “Save as…”. Es nota que aquests dos han fet un munt de classes a artistes!
Doncs bé, us deixo amb la meva primera creació, feta simplement per anar provant tot el que m’anaven explicant… Demà començaré amb les variables, a veure si aviat puc fer alguna coseta amb una certa gràcia!
Si continuo a aquest ritme, l’any es presenta molt productiu!
S’acaba l’any i, com sempre (justament vaig estrenar el blog avui fa 3 anys amb aquest llistat), allà va el llistat de bons propòsits que tampoc compliré el 2008:
Aprendre francès (ho sento, Cristina)
Apuntar-me a algun curs de “manualitats” (joieria, gravat, pintura a l’oli o aquestes coses tan boniques que espero fer algun dia!)
Anar més al gimnàs (però he recuperat el ritme, eh!? Ara bé, més no crec que hi vagi)
Posar-me més faldilles (batalla definitivament perduda) (m’apreten les mitges!)
Cuinar com cal (…aiai! Això sí que és IMPOSSIBLE)
Treure d’una punyetera vegada l’ordinador de sobre la taula del menjador
Perquè si el 2007 ha estat l’any d’engegar Pimpampum com a empresa, el 2008 serà l’any de fer-me la meva nova llar! Oleole! Aquesta nit, la decisió serà definitiva i irrevocable! Ja informarem!
