Família Olympus

Autorretrat amb les meves 3 càmeres Olympus

Els que em coneixeu, sabeu la meva devoció per les càmeres digitals Olympus.

Doncs bé, aquí us presento la meva família Olympus, que la setmana passada va incorporar un nou membre, la SP-350, que amb tota la pena del món ve a substituir la meva estimada C-4000 Zoom, comprada el 2003.

No és que no funcioni, simplement comença a repapiejar, fa coses rares amb les piles, les seves targes (SmartMedia) han desaparegut… a Lisboa ja va començar a fer una mica el tonto… i necessito una càmera fiable per fer feines.

De moment, la SP-350 em sembla una virgueria (sobretot pensant que em va costar 193 euros…). No l’he provada prou, perquè de seguida me’n vaig adonar que era tallada pel mateix patró que l’altra. És de la família, com si la conegués de tota la vida. Això sí, amb 8MP (que no em sembla cap tonteria), RAW, i SOBRETOT i MOLT IMPORTANT totes les opcions manuals.

I precisament això és el que li falta a la petita de la família, la moníssima i agradabilíssima al tacte µ-mini DIGITAL S, que no fa males fotos però que des del primer dia m’ha semblat força tonteta. I és que no ajusta els paràmetres d’una manera que a mi em sembli lògica, amb la qual cosa em desespero quan més de la meitat de fotos surten mogudes (he millorat molt el pols, això sí), o interpreta els colors lliurement…

De fet, em vaig prometre que si anàvem a Maçart em compraria la réflex. I no ho he fet. Crec que encara és d’hora per comprar 6 o 8 MP per 800 ó 1000 euros.

Per suposat que té molts avantatges la réflex, no ho dubto, però per fer aquesta inversió crec que m’han d’oferir fer fotos professionals de debò. Que les pugui fer grans de debò. Amb detall de debò. Puc tenir la millor òptica del món, però si acaba en una imatge de 8MP… ho trobo justet. De moment m’he proposat que la réflex arribarà quan siguin assequibles els 15-20 MP. Ja ho veurem!